Valoració de l'assignatura

Després d’uns mesos, hem arribat a la fi de cursar aquesta assignatura. Personalment, he de dir que al principi i durant algun temps, he anat perduda. També he de dir que m’ha costat dur-la al dia pel treball de reflexió que requeria (que està bé) i el seu volum (com ho vull fer bé no puc fer-ho en 5 minuts sinó que l’he de dedicat temps) ja que al mateix temps feia les pràctiques i els corresponents treballs, la qual cosa m’ha provocat molt d’estrès. A més a més, crec que al bloc de pràctiques hi ha aspectes que es repeteixen i altres competències assolides que no es reflecteixen al bloc de reflexió perquè les activitats no han donat l’oportunitat. 

Però he de dir que aquesta assignatura et dona una visió nova i remarca la importància de reflexionar, d’analitzar les accions que fem  dia a dia i que no ens adonem que les fem. 

Finalment, vull deixar una carta que varem escriure (al seminari) als alumnes de l’any que ve, per tal de donar-los ànim i que crec que resumeix també la meva opinió de l’assignatura: 

Estimats/des companys/es:

Som les alumnes de la primera promoció de grau i, per tant, les primeres que varem cursar aquesta assignatura.

Aquesta assignatura us ajudarà a analitzar, identificar i reflexionar sobre la pràctica educativa a infantil. Està molt lligada a les pràctiques que es fan als centres. Gràcies a aquestes, podreu prendre consciència de les competències professionals que aneu adquirint i dels aprenentatges que esteu fent a les pràctiques.

Durant aquesta assignatura heu de fer un bloc però: no us atabaleu! Es tracta d’aprendre a reflexionar, d’organitzar-se en el temps i no de contestar exactament les preguntes de les mestres ja que són orientatives i flexibles. Heu d’intentar fer-les quan tingueu temps, sense presses, i pensant ben bé el que escriviu.  

Fer aquesta assignatura us aportarà una capacitat més crítica, una actitud més analítica però en el sentit positiu, per millorar. Creiem que durant la carrera no s’ha treballat gaire la capacitat de reflexió i autoanàlisi i que aquesta assignatura és l’oportunitat, si un s’implica, d’adquirir aquesta gran competència professional i personal. 

Us recomanem que ho faceu amb molt d’ànim i amb força. No ho deixeu pel darrer dia! Intenteu portar-ho al dia i si alguna vegada no ho podeu fer de seguida, no us preocupeu, busqueu un petit temps per poder fer-ho. Ho heu de prendre amb calma i paciència ja que a la fi veureu els resultats. Intenteu sempre fer la relació amb les pràctiques i si voleu reflexionar sobre algun aspecte que no s’ha esmentat podeu, podeu fer-ho amb una altra etiqueta (altres reflexions, per exemple), però no deixeu de fer-les perquè enriqueixen molt, tant l’aprenentatge com el teu bloc. En quant a les etiquetes, no poseu moltes per activitat, ja que després és més embullós. 

Ànim que esteu en la recta final i el camí que queda és molt polit!

Les companyes!

Comentaris als blocs de les meves companyes

Hola! He fet un comentari de les bones pràctiques als blocs de les meves companyes Sonia, Nieves i Danae. M’ha agradat molt poder fer aquest feedback i crec que és una bona pràctica per crear lligams entre nosaltres i reforçar-nos unes a les altres. 

Octava Setmana

Sobre els projectes de les meves companyes...

Després d’haver escoltat a les meves companyes en les diferents exposicions he de dir que estic molt sorpresa. He gaudit molt dels projectes dels altres i penso que han fet molt bona feina. Puc veure com sempre es pot millorar i a més a més, fer-ho bé. Segons la meva opinió, a classe tenim molt bones professionals i estic segura que tots els centres estan encantats amb aquestes propostes fresques de les alumnes de pràctiques. Així que, en primer lloc m’agradaria felicitat, de tot cor, a les meves companyes perquè realment estic... al•lucinada (!) amb el que han fet. 

M’han cridat l’atenció molts aspectes de diversos projectes com per exemple el projecte de “la Senyora Poesia”. Què difícil em sembla de treballar això! Els silencis, les pauses, la relaxació, el conte, les onomatopeies ... (i més en aquesta hora en que els infants ja estan una mica cansats de la jornada). Crec que han abastat molts d’aspectes que de vegades se’ns obliden, ja que mirant el títol del seu projecte podríem caure el l’error, com jo vaig fer, de pensar que tractava de recitar poesies sense cap sentit però no. Les meves companyes han sabut donar-li un toc molt enriquidor pels infants i que, sincerament, m’agradaria aprendre d’elles. Molt bona feina!

Amb els diferents projectes sobre la millora del pati, he de dir que també estic molt sorpresa en el sentit que he pogut veure com amb materials naturals es poden fer propostes molt adients i significatives pels infants, així com permetre gaudir als infants d’altres experiències sensorials. Sincerament, jo mai hauria pogut fer això que estan fent, crec que és un esforç immens i que mereixen un reconeixement. Ànim i a seguir cap endavant que aquests projectes fan ganes de ser petit per poder gaudir-los de primera mà!

Un altre projecte que m’ha cridat l’atenció és el del cançoner i el projecte família-escola. El primer m’ha agradat molt perquè jo sóc molt musical, adoro la música, així que m’ha semblat molt bé que se li doni la importància que jo crec que té la música (que és la base d’infantil!) per molts motius (desenvolupar la oïda i el ritme, potenciar la creativitat, anticipar accions, i molts d’altres). Espero que les nostres companyes vulguin compartir aquest cançoner per tal que puguem gaudir-ne totes. 

En quant al projecte família-escola, m’ha cridat l’atenció quan a l’exposició varen dir: “Els contem un conte als pares”. Penso que han fet molt bé. Avui en dia, s’està perdent aquest moment íntim de pares i fills a l’hora de dormir, de contar un conte (per factors de comoditat, esgotament o de temps) i crec que aquest és molt important i que no s’ha de deixar passar ja que és un moment per crear lligams, per deixar desenvolupar la imaginació, per créixer. Molts adults i molts pares, ja no tenen la imaginació que tenien i no deixen que els infants la tinguin (“això son tonteries”, “nen, desperta que no vivim a un món color de rosa”, etc), cosa que perjudica als infants notablement. Per aquest motiu, em va agradar molt sentir que els contaven un conte als pares, per tal que vegin la importància que té i amb el que es poden treballar moltíssimes coses com ara aspectes emocionals, morals, per educar en algun problema, aspectes més cognitius, aspectes imaginatius i creatius, etc. Personalment crec que heu fet una bona tasca començant pels pares. Ànim!

Octava Setmana

Aprenentatges i reflexions sobre el propi pla de millora
Durant tot aquest procés en que hem anat construint el nostre projecte de millora he passat per moltes fases, per moltes reflexions i per molts aprenentatges.

Al començament estàvem molt il•lusionades ja que era un projecte innovador, i que nosaltres mai havíem fet. A més a més, l’any passat varem veure una sala de la llum al CEIP S’Olivera i ens va agradar molt. Però, quan ens van presentar la realitat (era un bany no gaire ample, amb llum automàtica, una pica d’aigua) ens vam quedar una mica “xafades”.

Tot i això, acceptarem la realitat i vam començar a idear, a aportar idees cadascuna, i pensar en conjunt. En primer lloc, varem buscar teoria i... sorpresa! No varem trobar res. Una de les educadores ens va proporcionar unes fulles d’un article sobre la sala de la llum, publicat per Imma Bramona i Helena Diumaró. D’aquesta manera, i partint d’aquesta lectura en que s’exposava la posada en marxa d’un projecte com aquest, ens varem animar a seguir endavant i començarem creant la llista de material que necessitàvem per començar. Conjuntament amb la llista de material crearem les sessions i els objectius, de manera que el projecte es posava en marxa. Després de molt pensar, varem triar el nom “Un món per somiar” (havíem pensat “somiem”, “somiant”, “descobrim”, i d’altres títols semblants però amb matisos diferents), ja que pensem que aquesta sala permet als infants entrar en un nou món per explorar i en que poden somiar, investigar, experimentar, i manipular al seu gust per tal de descobrir nous aprenentatges i experiències. Començarem a retirar tot el que hi havia al bany i a dissenyar les lletres i l’exterior de la sala (podeu veure la foto a l’anterior entrada).

Anteriorment, he esmentat trobarem alguns problemes però que varem solucionar:
- Grandària de la sala: varem anar a una escoleta en que la sala de la llum també havia estat un bany i era molt més petit. Els ha quedat molt bé, de manera que nosaltres també podem fer-ho.
- Llum automàtica: hem fet un sol/lluna gegant que tapa la llum i a la vegada decora la sala. A més a més, l’hem posat uns forats en forma d’estrella, de planeta i de llunes i amb paper cel•lofana els hem tapat de manera que la llum del sostre que tapa el globus surt pels foradets reflectint en diferents colors les diferents formes que hem retallat.
- Pica d’aigua. L’hem tapat amb una borsa d’escombraries i ha quedat molt bé. Si els infants volen pintar-ho, poden fer-ho.

Actualment, se’ns a presentat altres problemes com el factor temps o el factor col•laboració. La setmana passada anàvem molt atabalades ja que varem demanar ajuda als pares, i que ens duguessin uns materials que varem posar a una llista i també varem demanar uns materials a l’escoleta. La recollida de tot aquest material ha estat lenta i ha retardat tot el projecte de manera que a dia d’avui no hem pogut començar les sessions, encara que creiem que demà podem començar les sessions de descobriment i reconeixement de la sala.

A més a més, no havíem comptat amb el factor “malaltia”, que ens ha afectat a les dos en aquesta setmana (primer Nieves, dijous i divendres de la setmana passada, i ara jo, ahir i avui), la qual cosa també ha retardat una mica la nostra previsió de posada en marxa del projecte per avui.

Així doncs, podem dir que la sala esta casi preparada del tot i enllestida per començar algunes de les activitats proposades. Tenim moltes ganes de veure la reacció dels infants i sobretot, que gaudeixin molt d’aquests nous descobriments que els permet aquesta sala. Esperem que puguin desenvolupar el seu creixement, fent nous aprenentatges de manera lúdica i sorprenent-se.

He de dir, que tot aquest procés m’ha ensenyat moltes coses. Una d’aquestes, i crec que molt important, és a seguir lluitant per allò que vull aconseguir encara que molts factors (temps, col•laboració, espai, ànims) vagin en contra meu, arribant a desanimar-me. He pogut seguir endavant gràcies a la meva companya i gràcies als infants, veure’ls cada dia a l’aula i que t’aporten molt i no et demanen res. Penso que aquest projecte és com un regal per ells, i crec que Nieves també pensa així, ja que estam intentant fer un projecte que sigui per gaudir, que estigui ben fet i no per complir amb la tasca sinó que els infants el puguin gaudir durant molts anys.

La propera setmana ja us contarem com ha anat tot i penjarem tot un muntatge per ensenyar-vos tot el nostre procés i la posada en marxa del nostre projecte de millora “Un món per somiar”.

Setena Setmana

Hola! Per la sessió d’avui havíem preparat un PowerPoint per mostrar-vos, de manera senzilla i simplificada, el nostre projecte de millora i el que hem fet fins aleshores. Qualsevol dubte o aspecte que desitgeu que ampliï, no dubteu en demanar-m’ho. Nosaltres estam gaudint molt fent aquest projecte, estam molt emocionades i tenim ganes de veure els resultats. Espero que us agradi!

Un món per somiar

View more presentations or Upload your own.

Sisena Setmana

On desenvoluparem el nostre pla de millora?

El nostre pla de millora és la sala de la llum. El centre ha triat aquest i ens ha demanat que creem la sala de la llum, un nou espai d’aprenentatge que està sorgint a les escoles. L’objectiu principal que ens han exposat des de l’escoleta es crear nous espais d’aprenentatges i noves maneres d’experimentació ja que la sala de la llum proporciona una altra manera de veure el món, donant la possibilitat de manipular materials que normalment no s’utilitzen de la mateixa manera al exterior.

Així doncs, la meva companya i jo hem començat aquest repte des de 0, ja que ens han ofert un bany no gaire ample, amb llum que s’encén de manera automàtica i amb poc material i poca teoria a la que poder recórrer. Però, nosaltres estam molt entusiasmades i hem començat a demanar material, hem planificat les sessions i pensat en els objectius que volem treballar. De fet, hem anomenat la sala “Un món per somiar” ja que pensem que és una nova oportunitat per a que cada infant creï el seu món, que inventin, que somiïn amb un altre món, un món diferent.

De moment estam preparant un petit PowerPoint per mostrar-vos com va el nostre projecte, que només és una petita pinzellada. Més endavant, quan el projecte sigui una realitat, també ho reflectiré encantada al bloc.

Sisena Setmana

Revisió del meu contracte d’aprenentatge

Tornant a veure el meu contracte d’aprenentatge puc dir que estic satisfeta amb allò que vaig posar ja que penso que he pogut aconseguir aquestos objectius. 

En quant al que necessitava millorar, vaig posar “organitzar situacions d’aprenentatge” i “informar i implicar als pares”. Doncs bé, en primer lloc he dut a terme diferents activitats planificades (“la capsa de sorpreses”, “Sant Jordi”, “Pètals-Collage”), he col·laborat en altres activitats proposades per l’educadora i he pogut, sense haver-lo planificat, crear situacions d’aprenentatges en altres contextos (com ara en la sala de psico o en el pati). En quant a informar i implicar als pares, he pogut relacionar-me amb els pares de la classe on estic en els moments d’entrada i sortida dels infants i en les sortides a la piscina, canviant opinions (sempre defensant l’escoleta i des d’un punt de vista objectiu i professional), i fins i tot ser l’adult de referència tant pels pares com pels infants ja que l’educadora de l’aula ha faltat dues setmanes (durant tot el període, no de manera consecutiva). A més a més, hem pogut implicar als pares en el nostre projecte de millora i alguns, s’han implicat moltíssim (ens han proporcionat fins i tot el neó que ens feia falta). També m’he relacionat bastant amb els pares de la classe del costat. 

En quant als objectius que hem vaig proposar, vaig posar “proposar i dur a terme activitats a l’aula” (la qual cosa, com he dit abans, he fet), “acollir els infants” (aquest aspecte ha estat a vegades “fàcil” de vegades més complicat ja que els infants et trien a tu i, sincerament, crec que m’han acollit de seguida tots i jo a ells. Amb algun he pogut crear alguna connexió més forta com amb Beethoven i d’altres infants), “relacionar-me amb l’equip docent” (crec que aquest punt el podria haver treballat més encara que si que he intentat sempre relacionar-me amb els diferents professionals, a l’hora del pati, en les reunions, etc.), “ajudar en l’ambientació i organització del centre” (Nieves i jo hem estat molt actives en aquest aspecte i hem fet diferents plafons, retallat imatges, etc.), “aportar idees” (recentment he fet un powerpoint per una xerrada sobre alimentació amb els pares i vaig aportar les meves idees així com en altres aspectes durant el curs com ara el moment de l’assemblea, de la higiene, de psico o del pati), “tractar d’estar present en les entregues d’informes als pares” (vaig estar present i vaig poder ajudar a l’educadora a entregar-los, durant una petita festa que es va organitzar), i “ajudar a l’educadora en l’elaboració dels informes” (també vaig ajudar a l’educadora a buscar alguna foto, fer recompte dels informes fets, organitzar els diferents informes posant les pàgines en ordre per agilitzar el treball). 

Així doncs, crec que puc estar satisfeta amb el treball realitzat encara que sempre es pot millorar. M’hauria agradat fer més activitats lliures, més activitats d’experimentació. També m’hauria agradat relacionar-me més amb l’equip educatiu (encara que la relació ha estat bona). A més a més, crec que també he de millorar en quant a la posada en pràctica de les activitats o a l’hora de dur la classe perquè els infants, de vegades, poden més que jo i sento una mica de descontrol a la classe. Un altre aspecte a millorar seria l’establiment de normes i límits, ja que hem costa una miqueta de fer-los entendre. 

Cinquena Setmana

Les pràctiques fins aleshores

En aquesta entrada vull fer una valoració del meu període de pràctiques des de que vaig començar dia 20 de febrer fins aleshores.

Durant tot aquest període he de dir que he estat molt còmoda a la meva aula. He pogut confirmar que aquesta és la meva vocació i que és en aquest àmbit, amb infants, en el que vull treballar. M’agrada molt inventar, crear noves propostes pels infants per tal d’avaforir noves situacions d’aprenentatge.

Vaig començar amb unes pors (estan redactades a una entrada anterior), que podem resumir en si sabré atendre les diferents necessitats dels infants i si m’acceptaran, però he de dir que aquestes pors s’han dissipat ja que els infants et donen el 100% i tu has de donar també el 100%, has d’estar al màxim. Puc dir que he passat d’un rol potser més observador, en quant a l’actitud de la mestra, a un rol més actiu dins l’aula (encara que segueixo fent observacions dia a dia).

Durant tot aquest període m’he equivocat però he rectificat. Alguns dies no he fet les observacions com les hauria d’haver fet, no m’he donat 100%, no he respost de la manera correcta als infants. Però altres dies si he estat capaç d’atendre’ls, d’escoltar-los, de donar-los aquella abraçada que necessitaven.

Un altre fet que vull destacar és el contacte amb un infant sord que tenim a l’aula. Aquest infant va començar quan jo, al febrer, i en principi no estava diagnosticat però tant l’educadora, com jo i l’equip de l’EAP vam detectar ràpidament una sordesa molt pronunciada. Així, actualment encara l’estan fent proves però els primers resultats han confirmat aquestes observacions. Aquest esdeveniment m’ha permès recordar que hi ha altres maneres de comunicació que no només la verbal. Des d’un primer moment, Beethoven (nom fictici d’aquest infant) i jo hem tingut una connexió. Des d’un principi ens hem comunicat i ens hem entès perfectament (hem de dir que aquest infant és molt intel·ligent en el sentit que ho capta tot a la primera, entén tot fàcilment i ens ho fa veure). A classe estam aprenent tots els gestos més característics del llenguatge de signes, les accions que més utilitzem com ara beure, menjar, recollir, jugar, olorar, llençar, tirar a la paperera, pintar, mirar, escoltar, agafar i d’altres menys convencionals que utilitzem per dir-li que li canviarem el bolquer, que rentarem les dents, pegar gomets, etc.

Personalment, estic encantada amb aquesta situació perquè, encara que de vegades és difícil, em fa plantejar-me el meu futur. Jo, quan vaig entrar a la carrera, pensava fer una altra carrera després, una especialització en pedagogia, psicopedagogia, logopèdia o per aquests àmbits. A més a més, des de sempre m’ha cridat molt l’atenció el món dels sords (sempre he buscat informació, aprés l’abecedari, he vist una sèrie, la pel·lícula de “El miracle de Ann Sullivan”, etc.) i m’ha encantat. Així doncs, conèixer a Beethoven i tenir aquesta experiència educativa tan a prop (ja que he estat abans amb un infant sord d’1 any però fora de l’àmbit escolar) em posa un altre cop aquest desig i dubte al davant: cap a on vull enfocar la meva carrera professional? Vull quedar-me a infantil o vull especialitzar-me? He de dir que encara no sé que fer ja que crec que el meu lloc és a l’aula amb els infants, però mai està de sobra tenir una formació més especialitzada en un tema, ja que a l’aula pot venir qualsevol infant i qualsevol formació addicional servirà per ajudar a cada infant de l’aula.  

Setmana de Pasqua

Nosaltres podem!

A la meva aula, grossos 2 (2 a 3 anys, els més grossos, de primers d’any) després de cada menjar (esmorzar i dinar) fem el moment de la higiene. La nostra aula és una aula molt variada on cada nen es especial i únic i més concretament tenim un infant amb NEE (possible sordesa), un infant amb un retard en el llenguatge i alguns més tímids que parlen poc; però això no suposa cap problema per ells, ja que aquesta pràctica els permet, a tots els infants de l’aula, potenciar la seva autonomia i tenir un moment d’intimitat i de descobriment i reconeixement personal (davant el mirall).

En general és un grup que necessita moviment i que els costa mantenir l’atenció sostinguda. Personalment crec que no hi ha cap infant que passi desapercebut i que tant l’educadora de l’aula com jo, intentem cobrir els necessitats de tots els infants de l’aula.

Concretament, l’educadora va fent passar als infants al bany, que està integrat dins l’aula, de quatre en quatre o de dos en dos (segons si els infants de l’altra aula han arribat o no). Així doncs, els infants arromanguen mànigues, es renten les mans i la boca amb una miqueta de sabó que els posa la mestra i després la mestra reparteix els gots amb aigua i el seu raspall de dents amb una mica de pasta.

Tot aquest procés implica molts d’aprenentatges: saber arromangar-se bé per no banyar-se, saber rentar-se bé les dents en totes les direccions, saber no tragar l’aigua i escopir-la amb la pasta, esser conscients i descobrir del propi cos (mirant-se al mirall).

Podem dir que aquesta pràctica tractaria aspectes de la teoria de Vygotski i la Zona de Desenvolupament Proper, que remarca l’autonomia de l’infant per fer nous descobriments i aprenentatges. Segons aquesta teoria, tots els infants tenen uns coneixements previs i arriben fins a un punt on necessiten l’ajuda d’un adult, la guia, per poder continuar i així adquirir i construir nous coneixements novament tot sols.

Davant aquesta pràctica se’ns plantegen un seguit de dubtes i de dilemes com ara si s’ha de fer així o en gran grup a l’estora; o si es pot fer així o s’ha de fer com ho fa la resta del centre?

L’educadora està molt implicada i molt satisfeta amb aquesta pràctica ja que pensa que és la millor pels infants pels objectius i aprenentatges abans esmentats. No obstant això, el centre vol que tot aquest segueixi una mateixa línia de treball i vol que a totes les aules es faci de la mateixa manera: els infants tots asseguts a l’estora. L’educadora de l’aula on estic no està d’acord amb aquest mètode ja que pensa que es lleva un moment d’aprenentatge dels infants molt significatiu (no poden mirar-se al mirall, no aprenen a escopir, es traguen la pasta, etc.).

Al centre penso que hi ha algunes pràctiques que no existeixen, tot i ser molt valuoses com ara els espais familiars, el dia del protagonista, els ambients, el treball en equip en estreta col·laboració entre les mestres i educadores i un valor més important del moment de l’assemblea. 

Tercera Setmana

Tres bones pràctiques

Juguem amb magranes

M’ha agradat molt aquesta activitat ja que en les fotografies puc veure com s’ho passen de bé aquestos nens! I no només això, sinó que hi ha un procés: primer tenen una mica de por i reticència, després comencen a utilitzar els objectes que tenen al seu abast i finalment es decideixen a tocar-ho.

Penso que és una molt bona oportunitat d’aprenentatge i que les mestres no han tingut por de proposar-la (podrien haver-se resistit perquè les magranes taquen molt, o pensar que els infants no farien res, etc.).

Fem un collage

Quina proposta més bonica i significativa! M’ha agradat molt també aquesta altra proposta: fer un collage amb plantes, pell de fruites, flors, etc. Penso que amb aquest seguit d’activitats es treballen tots els sentits i d’una manera molt vivencial i de primera mà: els infants poden manipular, explorar i experimentar amb els diferents materials que se’ls proposa i, a més a més, després el tindran de record al seu àlbum.

Personalment crec que aquestes mestres han fet una bona proposta i crec que aquesta proposta, la guardo per fer-la jo també, jajaja. A més a més, les mestres han pogut fer una bona avaluació dels infants ja que ho han fet de manera individualitzada i acompanyant als infants en la seva producció, la qual cosa permet una observació més acurada i detallada.

Mòbils i murals amb materials a l’abast

M’ha agradat aquesta proposta perquè podem veure que no fa falta comprar o comprar per fer propostes, sinó que podem utilitzar el material que tenim al nostre entorn (a casa, a l’escola, al carrer). A més a més, utilitzar materials propers als infants fan que aquests es sentin més identificats i sigui més significatius per ells (com per exemple comentaris com “mireu, un gelat com el que hem vaig menjar ahir! Era de llimona” o “les pedres del jardí de casa”, etc.) i arrel d’això hi ha una reflexió. 

Primera Setmana

Contracte d’aprenentatge de pràctiques

Jo Marta Cabrera Vega, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competències seguent: organitzar situacions d’aprenentatge i informar i implicar als pares.

Em proposo els objectius: proposar i dur a terme activitats a l’aula, acollir els infants, relacionar-me amb l’equip docent, ajudar en l’ambientació i organització del centre, aportar idees, tractar d’estar present en les entregues d’informes als pares i ajudar a l’educadora en l’elaboració d’aquests.

Per aconsegui-ho faré, demanaré ajuda a l’educadora de l’aula, la directora del centre i la meva companya de pràctiques així com a la meva tutora de pràctiques de la UIB. 

Seminari I: DAFO

Segona Setmana

Una jornada a l’escoleta

-      Què fan els infants en un dia típic?

En primer lloc, cal destacar que a l’escoleta cada dia és diferent i el ritme a cada classe també és diferent. Però, en general, la jornada transcorre així: entrada escola matinera (07’30-09’00), entrada escoleta (09’00-09’30), assemblea, esmorzar, higiene/assemblea, activitat (llenguatge, piscina, psicomotricitat, experimentació) (10’30-11’30), pati, descans, primera sortida (12’30), dinar, segona sortida (14’00-14’30), guàrdia i custodia (14’30-15’30).

-      Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Les mestres es reuneixen cada dimarts, per tractar diferents qüestions. Al principi de curs presenten una programació, encara que aquesta és flexible i està subjecta a canvis. Així doncs, tenen uns criteris generals per tota l’escoleta però després cada mestra ho aplica a la seva classe i ho ajusta als infants. Cada mes revisen les seves programacions i les adapten al moment actual.

-      Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

Crec que hi ha diferents estructures, pràctiques i comportaments que ajuden als infants en el dia a dia. Un exemple d’estructures seria la sala de psicomotricitat o el pati, espais on els infants poden cridar, saltar, córrer, etc. sense límit i així poden descarregar tot el seu nerviosisme (cosa que alguns adults també necessitaríem). A més a més, les aules i la seva distribució ajuden a la relaxació dels infants, a l’equilibri emocional, i ajuden a organitzar-se a l’infant en quant a que narren les experiències viscudes al llarg de l’any mitjançant plafons i treballs que han anat fent.  

En quant a les pràctiques, les rutines i els hàbits són fonamentals en la vida dels infants ja que així van adquirint des de petits aquest rodatge i els permet desenvolupament integral de l’infant. A més a més, a l’escoleta utilitzen aquestos moments també per educar, ja que ho són, servint-se de cançons i de rituals per tal de facilitar i fer un bon ambient a l’hora de dur-lo a terme (cantar al menjador per relaxar-se, el moment de la higiene al bany, el descans amb música de fons, etc.).

Finalment, l’actitud de les educadores afecta molt als infants i a la nostra escoleta penso que la meva educadora transmet als infants estima, confiança, autonomia i respecte. D’aquesta manera, els infants reben tots aquests sentiments i actituds de la mestra cap a ells i els corresponen.

-      Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

En general, les aules tenen un gran espai, amb llocs de joc lliure o per racons, una zona de descans i estores i en algunes classes (de 2 a 3 anys) també trobem taules i cadires. A més a més, aquestes (aules de 2 a 3 anys) compten amb un bany comú. Totes les aules estan comunicades i totes donen al pati (primer al pati interior i després al pati exterior). En la vida diària, les mestres segueixen un seguit de rutines per tal que els infants puguin fer els seus esquemes i organitzar-se, orientar-se en el llarg dia (primerament canten el “bon dia”, a l’esmorzar canten sempre les mateixes cançons, després d’esmorzar es fan nets – mans, boca, dents –).

-      Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen entre ells durant tot el dia però també amb la mestra de manera directa: estan jugant, passa alguna cosa i li ho diuen a la mestra; a l’assemblea comenten alguna vivència, durant les cançons fan observacions, etc.  

En quant a col·laborar entre ells, els infants de la meva aula solen jugar per parelles o en petit grup però a l’hora de treballar, no treballen junts (es lleven els gomets o els colors, de vegades trenquen el treball d’algun company, etc. ). Cal destacar que si que hi ha una nena que, per exemple, ajuda als companys a posar-se les sabates i els mitjons de psicomotricitat. De vegades també alguns infants ensenyen a un altre a rentar-se les dents, escopir, llevar-se els mitjons, arromangar-se, posar-se el pitet, etc.

-      Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants de la meva aula interactuen amb el mestre molt sovint, ja sigui per “queixar-se” com ara “aquesta cançó no m’agrada, posa l’altra”, per dir que l’han pigat/llevat alguna cosa, per fer observacions “on és àngel?” “i la mamà?” “per què...” o simplement van amb la mestra per que els doni una abraçada, un petó o senzillament un somriure.

-      Com s’interectua amb les famílies?

A la nostra escoleta, cada classe té a la paret de fora de l’aula unes bústies (una per infant). Aquestes serveixen per deixar als pares algunes notes. A més a més, a cada aula hi ha una pissarra on s’apunta una informació essencial de cada nen de la classe: com ha esmorzar i dinat, els bolquers, migdiada, coses que necessita o observacions d’aquell dia. Però, l’entrada i sortida dels infants són un dels moments en que els pares i els mestres intercanvien unes paraules sobre el fill (l’actitud d’aquell dia, aspectes que amoïnen als pares com ara llevar el bolquer, etc.). Cal destacar, que cada tutora té una hora de tutoria a la setmana per tal d’atendre d’una manera més personalitzada i directa als pares que ho demanin.

-      L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

La nostra escoleta té un pla d’acollida o d’adaptació pels infants que arriben. De fet, a la meva aula acabem de viure un, ja que al febrer va començar un infant àrab que a més a més, hem detectat que és sord (actualment està fent diferents proves però les primeres que s’ha fet ja han confirmat aquesta observació nostra).

Tots els infants de l’aula han passat per un període d’adaptació en el qual han anat ampliant, durant vint dies, la jornada a l’escoleta (comencen amb una hora i van augmentant) així com la presència dels pares (des d’una hora amb ells a l’aula fins a no estar allí). A més a més, als infants que estan en període d’adaptació se’ls va convidant a les diferents rutines de l’aula però si aquest encara no està preparat i de cap manera vol participar, no se l’obliga.

Pels mestres no existeix cap pla d’acollida. 

Segona Setmana

Concepte d’infant

Després d’aquest temps d’aprenentatge, he de dir que el meu concepte d’infant ha canviat, o millor dit, ha evolucionat i s’ha engrandit. Podem dir que un infant és un ser capaç, potent, autònom, investigador, observador, que vol i té ganes d’aprendre. Un infant és un ser emocional, una persona amb una veu pròpia que s’ha d’escoltar, que té més d’un llenguatge (“els cent llenguatges dels infants” – Loris Malaguzzi). Un infant és un ser que necessita jugar, necessita moviment i desfogar-se i que alhora necessita moments de descans, de relaxació i carícies.

Però, un infant també necessita una guia, un far que li vagi mostrant el camí, algú en qui poder recolzar-se en els moments de dubte i de conflicte. Algú que creï reptes cognitius i faci que l’infant reaccioni, que busqui solucions, que creï les connexions i els esquemes cognitius adients.

Un infant és un ser amb ganes de descobrir tot el món que l’envolta i d’abastar tot l’univers. Un infant que somia despert i que té curiositat fins i tot de les coses més petites com les formigues. En definitiva, un ser, i hauria de ser així sempre, FELIÇ.  

Primera Setmana

Com m’imagino l’escola infantil on vaig a fer pràctiques

L’escola infantil on vaig a fer pràctiques és una escola nova, que han obert aquest mateix any i que he vist com es construïa i que he seguit el seu desenvolupament en els mitjans de comunicació. A més a més, al semestre passat, abans de saber a quina escola infantil aniria, ja la vàrem visitar per fer un treball sobre la importància del moment del canvi de bolquers.

Com ha estat l' acollida? Quines són les meves primeres impressions?

Personalment, estic molt contenta i tinc molt bones impressions. Anava amb moltes pors, moltes de les que hem comentat a la classe d’avui però l’educadora de l’aula ha estat molt amable i m’ha guiat molt.

En aquests quatre primers dies, l’educadora m’ha anat explicant com ho feia tot, observacions dels nens, etc. També cal destacar que hem estat a classe amb 5 infants de 14, ja que està tota la classe amb varicel·la (s’han contagiat els uns als altres), la qual cosa a permès una atenció i observació més individualitzada de cada infant.

Poc a poc els infants han agafat confiança amb mi: he contat diversos contes en diversos dies, avui he dirigit la assemblea inicial, he conduit el tren que ens porta al menjador, he ajudat a menjar als infants, he canviat bolquers i fins i tot he intervingut al pati. Inclòs m’he equivocat alguna vegada (perquè una activitat la fan a un altre lloc, perquè he d’esperar a que tots callin, etc.) però m’ho ha corregit molt bé i explicant-me el perquè d’aquella acció.

Cal destacar, que ara mateix a la classe hi ha un nen en període d’adaptació, que no entén res el castellà (és àrab), encara que avui ha estat el primer dia que ha vingut aquesta setmana (està faltant molt a aquest període, la qual cosa dificulta moltíssim la seva adaptació a la classe i al centre), és un moment i procés molt important que tinc la sort de poder observar. Encara no hem pogut fer molt: avui, les hores que ha estat a l’aula, ha estat plorant. És per aquest motiu que avui jo he estat la que he fet l’assemblea i he dut una mica la dinàmica de l’aula una estona (perquè l’educadora ha estat amb aquest nen perquè només la coneix a ella).

L’educadora ha estat molt atenta, oferint-me sempre la seva ajuda, comentant-me el que fa i el perquè. A més a més, m’ha comentat la seva programació i el que estan fent i m’ha donat una idea per fer una activitat: una activitat multisensorial de textures aprofitant el Conill de Pasqua com a punt de connexió.

També vull destacar que amb els infants d’altres classes, encara que no estic amb ells el 100% de la jornada, també m’he sentit molt acollida perquè em somriuen, em toquen, em parlen, em demanen... la qual cosa em dóna seguretat per continuar la meva tasca.

La directora per la seva part, també ha estat molt amable i ens ha integrat dins l’activitat del centre, demanant-nos ajuda en l’ambientació de l’espai (hem llevat un plafó i ara estam confeccionant un altre), de manera que m’he sentit dins de l’equip docent. 

Així doncs, quins han estat els factors que han fet que em senti acollida? A mode de resum, n’esmentaria aquests tres principals:

- L’explicació de l’educadora d’allò que fa i el perquè

- L’oferiment de l’educadora a demanar-li tots els meus dubtes, les meves inquietuds

- La confiança que han tingut els nens: somriures, abraçades, petons, em demanen ajuda, em demanen que jugui amb ells, que els llegeixi contes, etc.

Primera Setmana

Les meves pors

1.     Por a la meva relació amb els infants, el vincle amb ells: no poder dur a terme una activitat perquè els nens et rebutgen o no et facin cas, que no et respectin. Aquesta por em pareix fonamental de resoldre perquè si els infants no et respecten com a mestra, no et tenen com a figura de referència dins l’aula, la teva funció de docent no es pot complir i en conseqüència, ens quedem frustrats davant la impossibilitat de dur a terme una activitat o al nostra tasca educativa.

2.    Por a no saber reaccionar davant una situació concreta com una actitud incorrecta d’un infant (pegar, etc.). Com resoldre un conflicte? Fins on és joc lliure? Quan posar límits?

3.    Por a no saber cobrir les seves necessitats educatives, socials i emocionals i a no tenir les estratègies per ajudar-los.

4.    Por a no fer una bona pràctica educativa i no dur a terme una bona decisió.

5.    Por a la meva relació amb la tutora, la possibilitat de llevar-li protagonisme.

6.    Por a no saber controlar-me, els meus nervis.

7.    Por a que els pares no confiïn en mi.

8.    Por a no sentir-me integrat en l’equip docent. Aquesta por és molt important per a mi perquè si no estàs integrat en l’equip docent, si no et sents acollit, ho passes malament, la teva tasca educativa i la teva professió costen més ja que et sents rebutjat i això, a tothom, li fa mal.

9.    Por a no saber dur a terme la capacitat d’observació i fer unes bones observacions

10. Por a no saber els primers auxilis per tal de socórrer un infant. Aquesta por m’amoïna moltíssim ja que en qualsevol moment un infant pot tenir un atac o pot ofegar-se i no ens han ensenyat en cap moment com podem ajudar als infants en aquestes situacions.

Primera Setmana

Valoració de les meves competències

Personalment, crec que dues de les competències que he desenvolupat millor durant aquests anys són la de treballar en equip i la d’utilitzar les TIC. La primera ha estat gràcies a la gran quantitat de treballs que hem fet de manera grupal, la qual cosa fa que hagis de debatre idees, aportar-ne, defensar-ne, sempre des del respecte i obert a altres aportacions. La segona, és una competència que encara no he acabat però en la que crec que he evolucionat molt gràcies al bloc i a diversos treballs que ens han demanat en la carrera (projectes de vídeo, glogsters, powerpoints, etc.).

D’altra banda, crec que encara em queda molt per desenvolupar la competència d’informar i implicar als pares en el sentit que si ara hagués de dirigir jo una reunió de pares no sabria com fer-ho (que estic segura que la pràctica i l’experiència en són la clau) ja que és una situació en la que no he estat molt sovint. Una altra competència que encara he de desenvolupar més a fons és la d’organitzar situacions d’aprenentatge, ja que moltes vegades em costa “arrancar”. És veritat que quan trobo una activitat o una situació d’aprenentatge m’agrada desenvolupar-la al màxim però em costa trobar-la. Crec que aquesta competència és bàsica per ser mestre d’infantil i que la tinc, però que he de aprofundir-ne més i millorar-la.

Finalment, crec que totes aquestes 10 competències les tenim, en major o menor mesura, però sempre les tenim. Això si, em de ser conscients quines són aquestes que ens costen més i treballar-hi per tal d’anar desenvolupant-nos no només com a bones professionals sinó com a persones.

Primera Setmana

Quin tipus de mestre vull ser?

El mestre ideal és un mestre que busca que els infants aprenguin actituds, valors, no només dades i continguts teòrics, mentre gaudeixen fent-t’ho. Un bon mestre acull els infants i intenta cobrir les seves necessitats, tant cognitives com físiques, emocionals i socials. És important que el mestre transmeti als infants seguretat i un sentiment que, encara que a classe són molts, són especials pel mestre, són únics i valen com són. Un bon mestre seria aquell que guia, que acompanya, als infants en el seu aprenentatge per tal que siguin ells, de manera autònoma els qui arribin a la solució. Finalment, un bon mestre treballa en col·laboració amb les famílies, ja que són el nucli principal de l’infant on aquest es desenvolupa i és el primer agent socialitzador, el primer sistema, les persones i models de referència de l’infant.

El perfil d’un mestre de 0-3 i d’un mestre de 3-6 no es molt diferent, ja que tots dos es centren en que els infants adquireixin rutines i hàbits, actituds d’aprenentatge. Encara que el mestre de 3-6 ja introdueix un aprenentatge més profund que respon a les curiositats dels infants (en 0-3 també però és un aprenentatge més superficial). Per exemple, a 3-6 els nens ja comencen a voler escriure i llegir, a dibuixar, etc. i el mestre pot fer activitats més llargues o més quantitat (encara que sense sobreestimular ni carregar la jornada dels infants), ja que la seva atenció pot ser més sostinguda que no de 0-3. A 0-3 es busca més control de nosaltres (no sempre es moment de jugar, hi ha moments de treballar, d’estar asseguts a la taula, ...), control dels esfínters, rutines, rituals, hàbits, etc. com a objectiu fonamental. A més a més, l’etapa 0-3 no és obligatòria i per tant no requereix d’un currículum determinat sinó que són els propis educadors i mestres els qui decideixen allò que volen treballar. A 3-6, s’ha de complir uns objectius i continguts determinats en l’etapa.

Una vegada vaig veure l’educadora de l’aula on estic, he de dir que s’assembla molt al mestre ideal, encara que sempre hi ha millores. Segons la meva opinió, s’esforça molt en cobrir totes les necessitats de cada infant, fent-los sentir únics i especials.

Jo voldria semblar-me a aquest mestre ideal que he descrit, amb l’objectiu principal que els infants gaudeixin i que siguin feliços. No m’agradaria que un nen sortís de la meva classe dient “m’avorreixo” o “no vull tornar”. Des de que vaig començar la carrera, el meu concepte de mestre ha canviat perquè ha canviat, sobretot, el meu concepte d’infant. L’infant no és un ser en blanc, que no sap res, sinó que ve carregat d’aprenentatges i coneixements que tal vegada són erronis però els té. El mestre no ha de transmetre dades sinó ha de guiar a l’infant per tal que sigui ell qui faci un aprenentatge significatiu i pugui trobar la solució amb la meva ajuda (ZDP de Vygotski).