Primera Setmana

Com m’imagino l’escola infantil on vaig a fer pràctiques

L’escola infantil on vaig a fer pràctiques és una escola nova, que han obert aquest mateix any i que he vist com es construïa i que he seguit el seu desenvolupament en els mitjans de comunicació. A més a més, al semestre passat, abans de saber a quina escola infantil aniria, ja la vàrem visitar per fer un treball sobre la importància del moment del canvi de bolquers.

Com ha estat l' acollida? Quines són les meves primeres impressions?

Personalment, estic molt contenta i tinc molt bones impressions. Anava amb moltes pors, moltes de les que hem comentat a la classe d’avui però l’educadora de l’aula ha estat molt amable i m’ha guiat molt.

En aquests quatre primers dies, l’educadora m’ha anat explicant com ho feia tot, observacions dels nens, etc. També cal destacar que hem estat a classe amb 5 infants de 14, ja que està tota la classe amb varicel·la (s’han contagiat els uns als altres), la qual cosa a permès una atenció i observació més individualitzada de cada infant.

Poc a poc els infants han agafat confiança amb mi: he contat diversos contes en diversos dies, avui he dirigit la assemblea inicial, he conduit el tren que ens porta al menjador, he ajudat a menjar als infants, he canviat bolquers i fins i tot he intervingut al pati. Inclòs m’he equivocat alguna vegada (perquè una activitat la fan a un altre lloc, perquè he d’esperar a que tots callin, etc.) però m’ho ha corregit molt bé i explicant-me el perquè d’aquella acció.

Cal destacar, que ara mateix a la classe hi ha un nen en període d’adaptació, que no entén res el castellà (és àrab), encara que avui ha estat el primer dia que ha vingut aquesta setmana (està faltant molt a aquest període, la qual cosa dificulta moltíssim la seva adaptació a la classe i al centre), és un moment i procés molt important que tinc la sort de poder observar. Encara no hem pogut fer molt: avui, les hores que ha estat a l’aula, ha estat plorant. És per aquest motiu que avui jo he estat la que he fet l’assemblea i he dut una mica la dinàmica de l’aula una estona (perquè l’educadora ha estat amb aquest nen perquè només la coneix a ella).

L’educadora ha estat molt atenta, oferint-me sempre la seva ajuda, comentant-me el que fa i el perquè. A més a més, m’ha comentat la seva programació i el que estan fent i m’ha donat una idea per fer una activitat: una activitat multisensorial de textures aprofitant el Conill de Pasqua com a punt de connexió.

També vull destacar que amb els infants d’altres classes, encara que no estic amb ells el 100% de la jornada, també m’he sentit molt acollida perquè em somriuen, em toquen, em parlen, em demanen... la qual cosa em dóna seguretat per continuar la meva tasca.

La directora per la seva part, també ha estat molt amable i ens ha integrat dins l’activitat del centre, demanant-nos ajuda en l’ambientació de l’espai (hem llevat un plafó i ara estam confeccionant un altre), de manera que m’he sentit dins de l’equip docent. 

Així doncs, quins han estat els factors que han fet que em senti acollida? A mode de resum, n’esmentaria aquests tres principals:

- L’explicació de l’educadora d’allò que fa i el perquè

- L’oferiment de l’educadora a demanar-li tots els meus dubtes, les meves inquietuds

- La confiança que han tingut els nens: somriures, abraçades, petons, em demanen ajuda, em demanen que jugui amb ells, que els llegeixi contes, etc.

Primera Setmana

Les meves pors

1.     Por a la meva relació amb els infants, el vincle amb ells: no poder dur a terme una activitat perquè els nens et rebutgen o no et facin cas, que no et respectin. Aquesta por em pareix fonamental de resoldre perquè si els infants no et respecten com a mestra, no et tenen com a figura de referència dins l’aula, la teva funció de docent no es pot complir i en conseqüència, ens quedem frustrats davant la impossibilitat de dur a terme una activitat o al nostra tasca educativa.

2.    Por a no saber reaccionar davant una situació concreta com una actitud incorrecta d’un infant (pegar, etc.). Com resoldre un conflicte? Fins on és joc lliure? Quan posar límits?

3.    Por a no saber cobrir les seves necessitats educatives, socials i emocionals i a no tenir les estratègies per ajudar-los.

4.    Por a no fer una bona pràctica educativa i no dur a terme una bona decisió.

5.    Por a la meva relació amb la tutora, la possibilitat de llevar-li protagonisme.

6.    Por a no saber controlar-me, els meus nervis.

7.    Por a que els pares no confiïn en mi.

8.    Por a no sentir-me integrat en l’equip docent. Aquesta por és molt important per a mi perquè si no estàs integrat en l’equip docent, si no et sents acollit, ho passes malament, la teva tasca educativa i la teva professió costen més ja que et sents rebutjat i això, a tothom, li fa mal.

9.    Por a no saber dur a terme la capacitat d’observació i fer unes bones observacions

10. Por a no saber els primers auxilis per tal de socórrer un infant. Aquesta por m’amoïna moltíssim ja que en qualsevol moment un infant pot tenir un atac o pot ofegar-se i no ens han ensenyat en cap moment com podem ajudar als infants en aquestes situacions.

Primera Setmana

Valoració de les meves competències

Personalment, crec que dues de les competències que he desenvolupat millor durant aquests anys són la de treballar en equip i la d’utilitzar les TIC. La primera ha estat gràcies a la gran quantitat de treballs que hem fet de manera grupal, la qual cosa fa que hagis de debatre idees, aportar-ne, defensar-ne, sempre des del respecte i obert a altres aportacions. La segona, és una competència que encara no he acabat però en la que crec que he evolucionat molt gràcies al bloc i a diversos treballs que ens han demanat en la carrera (projectes de vídeo, glogsters, powerpoints, etc.).

D’altra banda, crec que encara em queda molt per desenvolupar la competència d’informar i implicar als pares en el sentit que si ara hagués de dirigir jo una reunió de pares no sabria com fer-ho (que estic segura que la pràctica i l’experiència en són la clau) ja que és una situació en la que no he estat molt sovint. Una altra competència que encara he de desenvolupar més a fons és la d’organitzar situacions d’aprenentatge, ja que moltes vegades em costa “arrancar”. És veritat que quan trobo una activitat o una situació d’aprenentatge m’agrada desenvolupar-la al màxim però em costa trobar-la. Crec que aquesta competència és bàsica per ser mestre d’infantil i que la tinc, però que he de aprofundir-ne més i millorar-la.

Finalment, crec que totes aquestes 10 competències les tenim, en major o menor mesura, però sempre les tenim. Això si, em de ser conscients quines són aquestes que ens costen més i treballar-hi per tal d’anar desenvolupant-nos no només com a bones professionals sinó com a persones.

Primera Setmana

Quin tipus de mestre vull ser?

El mestre ideal és un mestre que busca que els infants aprenguin actituds, valors, no només dades i continguts teòrics, mentre gaudeixen fent-t’ho. Un bon mestre acull els infants i intenta cobrir les seves necessitats, tant cognitives com físiques, emocionals i socials. És important que el mestre transmeti als infants seguretat i un sentiment que, encara que a classe són molts, són especials pel mestre, són únics i valen com són. Un bon mestre seria aquell que guia, que acompanya, als infants en el seu aprenentatge per tal que siguin ells, de manera autònoma els qui arribin a la solució. Finalment, un bon mestre treballa en col·laboració amb les famílies, ja que són el nucli principal de l’infant on aquest es desenvolupa i és el primer agent socialitzador, el primer sistema, les persones i models de referència de l’infant.

El perfil d’un mestre de 0-3 i d’un mestre de 3-6 no es molt diferent, ja que tots dos es centren en que els infants adquireixin rutines i hàbits, actituds d’aprenentatge. Encara que el mestre de 3-6 ja introdueix un aprenentatge més profund que respon a les curiositats dels infants (en 0-3 també però és un aprenentatge més superficial). Per exemple, a 3-6 els nens ja comencen a voler escriure i llegir, a dibuixar, etc. i el mestre pot fer activitats més llargues o més quantitat (encara que sense sobreestimular ni carregar la jornada dels infants), ja que la seva atenció pot ser més sostinguda que no de 0-3. A 0-3 es busca més control de nosaltres (no sempre es moment de jugar, hi ha moments de treballar, d’estar asseguts a la taula, ...), control dels esfínters, rutines, rituals, hàbits, etc. com a objectiu fonamental. A més a més, l’etapa 0-3 no és obligatòria i per tant no requereix d’un currículum determinat sinó que són els propis educadors i mestres els qui decideixen allò que volen treballar. A 3-6, s’ha de complir uns objectius i continguts determinats en l’etapa.

Una vegada vaig veure l’educadora de l’aula on estic, he de dir que s’assembla molt al mestre ideal, encara que sempre hi ha millores. Segons la meva opinió, s’esforça molt en cobrir totes les necessitats de cada infant, fent-los sentir únics i especials.

Jo voldria semblar-me a aquest mestre ideal que he descrit, amb l’objectiu principal que els infants gaudeixin i que siguin feliços. No m’agradaria que un nen sortís de la meva classe dient “m’avorreixo” o “no vull tornar”. Des de que vaig començar la carrera, el meu concepte de mestre ha canviat perquè ha canviat, sobretot, el meu concepte d’infant. L’infant no és un ser en blanc, que no sap res, sinó que ve carregat d’aprenentatges i coneixements que tal vegada són erronis però els té. El mestre no ha de transmetre dades sinó ha de guiar a l’infant per tal que sigui ell qui faci un aprenentatge significatiu i pugui trobar la solució amb la meva ajuda (ZDP de Vygotski).