Octava Setmana

Aprenentatges i reflexions sobre el propi pla de millora
Durant tot aquest procés en que hem anat construint el nostre projecte de millora he passat per moltes fases, per moltes reflexions i per molts aprenentatges.

Al començament estàvem molt il•lusionades ja que era un projecte innovador, i que nosaltres mai havíem fet. A més a més, l’any passat varem veure una sala de la llum al CEIP S’Olivera i ens va agradar molt. Però, quan ens van presentar la realitat (era un bany no gaire ample, amb llum automàtica, una pica d’aigua) ens vam quedar una mica “xafades”.

Tot i això, acceptarem la realitat i vam començar a idear, a aportar idees cadascuna, i pensar en conjunt. En primer lloc, varem buscar teoria i... sorpresa! No varem trobar res. Una de les educadores ens va proporcionar unes fulles d’un article sobre la sala de la llum, publicat per Imma Bramona i Helena Diumaró. D’aquesta manera, i partint d’aquesta lectura en que s’exposava la posada en marxa d’un projecte com aquest, ens varem animar a seguir endavant i començarem creant la llista de material que necessitàvem per començar. Conjuntament amb la llista de material crearem les sessions i els objectius, de manera que el projecte es posava en marxa. Després de molt pensar, varem triar el nom “Un món per somiar” (havíem pensat “somiem”, “somiant”, “descobrim”, i d’altres títols semblants però amb matisos diferents), ja que pensem que aquesta sala permet als infants entrar en un nou món per explorar i en que poden somiar, investigar, experimentar, i manipular al seu gust per tal de descobrir nous aprenentatges i experiències. Començarem a retirar tot el que hi havia al bany i a dissenyar les lletres i l’exterior de la sala (podeu veure la foto a l’anterior entrada).

Anteriorment, he esmentat trobarem alguns problemes però que varem solucionar:
- Grandària de la sala: varem anar a una escoleta en que la sala de la llum també havia estat un bany i era molt més petit. Els ha quedat molt bé, de manera que nosaltres també podem fer-ho.
- Llum automàtica: hem fet un sol/lluna gegant que tapa la llum i a la vegada decora la sala. A més a més, l’hem posat uns forats en forma d’estrella, de planeta i de llunes i amb paper cel•lofana els hem tapat de manera que la llum del sostre que tapa el globus surt pels foradets reflectint en diferents colors les diferents formes que hem retallat.
- Pica d’aigua. L’hem tapat amb una borsa d’escombraries i ha quedat molt bé. Si els infants volen pintar-ho, poden fer-ho.

Actualment, se’ns a presentat altres problemes com el factor temps o el factor col•laboració. La setmana passada anàvem molt atabalades ja que varem demanar ajuda als pares, i que ens duguessin uns materials que varem posar a una llista i també varem demanar uns materials a l’escoleta. La recollida de tot aquest material ha estat lenta i ha retardat tot el projecte de manera que a dia d’avui no hem pogut començar les sessions, encara que creiem que demà podem començar les sessions de descobriment i reconeixement de la sala.

A més a més, no havíem comptat amb el factor “malaltia”, que ens ha afectat a les dos en aquesta setmana (primer Nieves, dijous i divendres de la setmana passada, i ara jo, ahir i avui), la qual cosa també ha retardat una mica la nostra previsió de posada en marxa del projecte per avui.

Així doncs, podem dir que la sala esta casi preparada del tot i enllestida per començar algunes de les activitats proposades. Tenim moltes ganes de veure la reacció dels infants i sobretot, que gaudeixin molt d’aquests nous descobriments que els permet aquesta sala. Esperem que puguin desenvolupar el seu creixement, fent nous aprenentatges de manera lúdica i sorprenent-se.

He de dir, que tot aquest procés m’ha ensenyat moltes coses. Una d’aquestes, i crec que molt important, és a seguir lluitant per allò que vull aconseguir encara que molts factors (temps, col•laboració, espai, ànims) vagin en contra meu, arribant a desanimar-me. He pogut seguir endavant gràcies a la meva companya i gràcies als infants, veure’ls cada dia a l’aula i que t’aporten molt i no et demanen res. Penso que aquest projecte és com un regal per ells, i crec que Nieves també pensa així, ja que estam intentant fer un projecte que sigui per gaudir, que estigui ben fet i no per complir amb la tasca sinó que els infants el puguin gaudir durant molts anys.

La propera setmana ja us contarem com ha anat tot i penjarem tot un muntatge per ensenyar-vos tot el nostre procés i la posada en marxa del nostre projecte de millora “Un món per somiar”.