Nosaltres podem!
A la meva aula, grossos 2 (2 a 3 anys, els més grossos, de primers d’any) després de cada menjar (esmorzar i dinar) fem el moment de la higiene. La nostra aula és una aula molt variada on cada nen es especial i únic i més concretament tenim un infant amb NEE (possible sordesa), un infant amb un retard en el llenguatge i alguns més tímids que parlen poc; però això no suposa cap problema per ells, ja que aquesta pràctica els permet, a tots els infants de l’aula, potenciar la seva autonomia i tenir un moment d’intimitat i de descobriment i reconeixement personal (davant el mirall).
En general és un grup que necessita moviment i que els costa mantenir l’atenció sostinguda. Personalment crec que no hi ha cap infant que passi desapercebut i que tant l’educadora de l’aula com jo, intentem cobrir els necessitats de tots els infants de l’aula.
Concretament, l’educadora va fent passar als infants al bany, que està integrat dins l’aula, de quatre en quatre o de dos en dos (segons si els infants de l’altra aula han arribat o no). Així doncs, els infants arromanguen mànigues, es renten les mans i la boca amb una miqueta de sabó que els posa la mestra i després la mestra reparteix els gots amb aigua i el seu raspall de dents amb una mica de pasta.
Tot aquest procés implica molts d’aprenentatges: saber arromangar-se bé per no banyar-se, saber rentar-se bé les dents en totes les direccions, saber no tragar l’aigua i escopir-la amb la pasta, esser conscients i descobrir del propi cos (mirant-se al mirall).
Podem dir que aquesta pràctica tractaria aspectes de la teoria de Vygotski i la Zona de Desenvolupament Proper, que remarca l’autonomia de l’infant per fer nous descobriments i aprenentatges. Segons aquesta teoria, tots els infants tenen uns coneixements previs i arriben fins a un punt on necessiten l’ajuda d’un adult, la guia, per poder continuar i així adquirir i construir nous coneixements novament tot sols.
Davant aquesta pràctica se’ns plantegen un seguit de dubtes i de dilemes com ara si s’ha de fer així o en gran grup a l’estora; o si es pot fer així o s’ha de fer com ho fa la resta del centre?
L’educadora està molt implicada i molt satisfeta amb aquesta pràctica ja que pensa que és la millor pels infants pels objectius i aprenentatges abans esmentats. No obstant això, el centre vol que tot aquest segueixi una mateixa línia de treball i vol que a totes les aules es faci de la mateixa manera: els infants tots asseguts a l’estora. L’educadora de l’aula on estic no està d’acord amb aquest mètode ja que pensa que es lleva un moment d’aprenentatge dels infants molt significatiu (no poden mirar-se al mirall, no aprenen a escopir, es traguen la pasta, etc.).
Al centre penso que hi ha algunes pràctiques que no existeixen, tot i ser molt valuoses com ara els espais familiars, el dia del protagonista, els ambients, el treball en equip en estreta col·laboració entre les mestres i educadores i un valor més important del moment de l’assemblea.
Personalment estic totalment d’acord amb el gran valor que presenta aquesta pràctica, doncs sovint quan parlem de bones pràctiques, pensem en activitats de plàstica, transvasaments o altre tipus de pràctiques innovadores i fins i tot a vegades extranyes, deixant de banda aquesta moments tan destacats i importants en la vida dels infants com son les rutines, doncs si des d’ara que són ben petits interioritzen aquests hàbits i realitzen tota aquesta sèrie d’aprenentatges, els ajudarà en gran mesura en el seu futur, fent que siguin més conscients de la importància del asseig ben fet i de rentar-se les dents cada vegada que es menja, ja que sinó les dents es fan malbé.
ResponEliminaSegons el meu parer, la teva tutora és molt valenta, doncs manté aquest tipus de pràctica, encara que al centre no li paregui be, simplement per qüestions d’homogeneïtat. Jo també penso que resulta més adient i contextualitzat que ho fassin al davant del mirall i en petits grups, ja que en les seves cases no ho faran al mig del menjador junt amb tota la família, sinó que probablement ho faran al bany. A més a més, els permetrà tenir un major grau d’intimitat, poder mirar-se a l’espill i en definitiva, poder gaudir d’un moment tan necessari com és l’higiene i l’atenció i guia de l’adult en cas de ser necessari. En el centre en el qual estic fent pràctiques també fem els moments de neteja així. No obstant, nosaltres encara no ens rentem les dents, ja que el grup d’infants amb els quals estic encara no han complert els dos anys en la seva majoria i per tant no han iniciat aquest procés tan complex i enriquidor, però si tractem en la mesura del possible que adquireixin el màxim d’autonomia en totes aquestes rutines, ja que si els donem l’oportunitat, descobrim les grans capacitats i potencialitats dels infants, sorprenent-nos i gaudirn amb ells dia a dia
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaPersonalment, crec la situació que has esposat es tracta d’un molt bona pràctica duta a terme per part de la teva tutora d’aula. Com que estem al mateix centre de pràctiques, sé ben bé del que parles, ja que jo també he viscut i visc aquesta situació però des de l’altre costat.
ResponEliminaEn el meu cas, com ja saps, realitzem aquesta pràctica tal i com el centre vol que es dugui a terme; seguint tots la mateixa línea de treball. Així doncs, els meus infants es renten les dents asseguts a la catifa. Crec que el motiu principal pel qual es fa d’aquesta forma, és per comoditat de l’educadora al no haver de controlar possibles caos dins el bany i tenir-los a tots més controlats.
Però de fet, penso que d’aquesta forma, els infants es perden tot un seguit d’aprenentatges i habilitats com les que has descrit. A més a més, no és un context real, ja que tothom ens rentem les dents al bany i no asseguts al sofà de casa. Nosaltres, al igual que els infants, necessitem poder esbandir-nos la boca per escopir l’aigua i llevar-nos la pasta de dents. Però, malgrat això, a la meva aula els infants s’han de tragar la pasta perquè no realitzen aquest procediment.
En definitiva, com ja he dit, crec que estem davant d’una molt bona pràctica a la que, a més a més, li hem de valorar que la duu a terme tot i la negativa de la resta d’educadores que creuen que la millora manera de fer-ho és asseguts a les catifes. La veritat és que estic molt contenta de poder compartir aquesta pràctica, ja que pel fet d’estar al mateix centre he pogut observar una i altra manera de portar a la pràctica la mateixa rutina amb la qual cosa puc reconèixer quina si és una bona pràctica.
Una salutació,
Nieves Tobaruela.