Nosaltres podem!
A la meva aula, grossos 2 (2 a 3 anys, els més grossos, de primers d’any) després de cada menjar (esmorzar i dinar) fem el moment de la higiene. La nostra aula és una aula molt variada on cada nen es especial i únic i més concretament tenim un infant amb NEE (possible sordesa), un infant amb un retard en el llenguatge i alguns més tímids que parlen poc; però això no suposa cap problema per ells, ja que aquesta pràctica els permet, a tots els infants de l’aula, potenciar la seva autonomia i tenir un moment d’intimitat i de descobriment i reconeixement personal (davant el mirall).
En general és un grup que necessita moviment i que els costa mantenir l’atenció sostinguda. Personalment crec que no hi ha cap infant que passi desapercebut i que tant l’educadora de l’aula com jo, intentem cobrir els necessitats de tots els infants de l’aula.
Concretament, l’educadora va fent passar als infants al bany, que està integrat dins l’aula, de quatre en quatre o de dos en dos (segons si els infants de l’altra aula han arribat o no). Així doncs, els infants arromanguen mànigues, es renten les mans i la boca amb una miqueta de sabó que els posa la mestra i després la mestra reparteix els gots amb aigua i el seu raspall de dents amb una mica de pasta.
Tot aquest procés implica molts d’aprenentatges: saber arromangar-se bé per no banyar-se, saber rentar-se bé les dents en totes les direccions, saber no tragar l’aigua i escopir-la amb la pasta, esser conscients i descobrir del propi cos (mirant-se al mirall).
Podem dir que aquesta pràctica tractaria aspectes de la teoria de Vygotski i la Zona de Desenvolupament Proper, que remarca l’autonomia de l’infant per fer nous descobriments i aprenentatges. Segons aquesta teoria, tots els infants tenen uns coneixements previs i arriben fins a un punt on necessiten l’ajuda d’un adult, la guia, per poder continuar i així adquirir i construir nous coneixements novament tot sols.
Davant aquesta pràctica se’ns plantegen un seguit de dubtes i de dilemes com ara si s’ha de fer així o en gran grup a l’estora; o si es pot fer així o s’ha de fer com ho fa la resta del centre?
L’educadora està molt implicada i molt satisfeta amb aquesta pràctica ja que pensa que és la millor pels infants pels objectius i aprenentatges abans esmentats. No obstant això, el centre vol que tot aquest segueixi una mateixa línia de treball i vol que a totes les aules es faci de la mateixa manera: els infants tots asseguts a l’estora. L’educadora de l’aula on estic no està d’acord amb aquest mètode ja que pensa que es lleva un moment d’aprenentatge dels infants molt significatiu (no poden mirar-se al mirall, no aprenen a escopir, es traguen la pasta, etc.).
Al centre penso que hi ha algunes pràctiques que no existeixen, tot i ser molt valuoses com ara els espais familiars, el dia del protagonista, els ambients, el treball en equip en estreta col·laboració entre les mestres i educadores i un valor més important del moment de l’assemblea.
