Concepte d’infant
Després d’aquest temps d’aprenentatge, he de dir que el meu concepte d’infant ha canviat, o millor dit, ha evolucionat i s’ha engrandit. Podem dir que un infant és un ser capaç, potent, autònom, investigador, observador, que vol i té ganes d’aprendre. Un infant és un ser emocional, una persona amb una veu pròpia que s’ha d’escoltar, que té més d’un llenguatge (“els cent llenguatges dels infants” – Loris Malaguzzi). Un infant és un ser que necessita jugar, necessita moviment i desfogar-se i que alhora necessita moments de descans, de relaxació i carícies.
Però, un infant també necessita una guia, un far que li vagi mostrant el camí, algú en qui poder recolzar-se en els moments de dubte i de conflicte. Algú que creï reptes cognitius i faci que l’infant reaccioni, que busqui solucions, que creï les connexions i els esquemes cognitius adients.
Un infant és un ser amb ganes de descobrir tot el món que l’envolta i d’abastar tot l’univers. Un infant que somia despert i que té curiositat fins i tot de les coses més petites com les formigues. En definitiva, un ser, i hauria de ser així sempre, FELIÇ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada