Primera Setmana

Quin tipus de mestre vull ser?

El mestre ideal és un mestre que busca que els infants aprenguin actituds, valors, no només dades i continguts teòrics, mentre gaudeixen fent-t’ho. Un bon mestre acull els infants i intenta cobrir les seves necessitats, tant cognitives com físiques, emocionals i socials. És important que el mestre transmeti als infants seguretat i un sentiment que, encara que a classe són molts, són especials pel mestre, són únics i valen com són. Un bon mestre seria aquell que guia, que acompanya, als infants en el seu aprenentatge per tal que siguin ells, de manera autònoma els qui arribin a la solució. Finalment, un bon mestre treballa en col·laboració amb les famílies, ja que són el nucli principal de l’infant on aquest es desenvolupa i és el primer agent socialitzador, el primer sistema, les persones i models de referència de l’infant.

El perfil d’un mestre de 0-3 i d’un mestre de 3-6 no es molt diferent, ja que tots dos es centren en que els infants adquireixin rutines i hàbits, actituds d’aprenentatge. Encara que el mestre de 3-6 ja introdueix un aprenentatge més profund que respon a les curiositats dels infants (en 0-3 també però és un aprenentatge més superficial). Per exemple, a 3-6 els nens ja comencen a voler escriure i llegir, a dibuixar, etc. i el mestre pot fer activitats més llargues o més quantitat (encara que sense sobreestimular ni carregar la jornada dels infants), ja que la seva atenció pot ser més sostinguda que no de 0-3. A 0-3 es busca més control de nosaltres (no sempre es moment de jugar, hi ha moments de treballar, d’estar asseguts a la taula, ...), control dels esfínters, rutines, rituals, hàbits, etc. com a objectiu fonamental. A més a més, l’etapa 0-3 no és obligatòria i per tant no requereix d’un currículum determinat sinó que són els propis educadors i mestres els qui decideixen allò que volen treballar. A 3-6, s’ha de complir uns objectius i continguts determinats en l’etapa.

Una vegada vaig veure l’educadora de l’aula on estic, he de dir que s’assembla molt al mestre ideal, encara que sempre hi ha millores. Segons la meva opinió, s’esforça molt en cobrir totes les necessitats de cada infant, fent-los sentir únics i especials.

Jo voldria semblar-me a aquest mestre ideal que he descrit, amb l’objectiu principal que els infants gaudeixin i que siguin feliços. No m’agradaria que un nen sortís de la meva classe dient “m’avorreixo” o “no vull tornar”. Des de que vaig començar la carrera, el meu concepte de mestre ha canviat perquè ha canviat, sobretot, el meu concepte d’infant. L’infant no és un ser en blanc, que no sap res, sinó que ve carregat d’aprenentatges i coneixements que tal vegada són erronis però els té. El mestre no ha de transmetre dades sinó ha de guiar a l’infant per tal que sigui ell qui faci un aprenentatge significatiu i pugui trobar la solució amb la meva ajuda (ZDP de Vygotski).