Valoració de l'assignatura

Després d’uns mesos, hem arribat a la fi de cursar aquesta assignatura. Personalment, he de dir que al principi i durant algun temps, he anat perduda. També he de dir que m’ha costat dur-la al dia pel treball de reflexió que requeria (que està bé) i el seu volum (com ho vull fer bé no puc fer-ho en 5 minuts sinó que l’he de dedicat temps) ja que al mateix temps feia les pràctiques i els corresponents treballs, la qual cosa m’ha provocat molt d’estrès. A més a més, crec que al bloc de pràctiques hi ha aspectes que es repeteixen i altres competències assolides que no es reflecteixen al bloc de reflexió perquè les activitats no han donat l’oportunitat. 

Però he de dir que aquesta assignatura et dona una visió nova i remarca la importància de reflexionar, d’analitzar les accions que fem  dia a dia i que no ens adonem que les fem. 

Finalment, vull deixar una carta que varem escriure (al seminari) als alumnes de l’any que ve, per tal de donar-los ànim i que crec que resumeix també la meva opinió de l’assignatura: 

Estimats/des companys/es:

Som les alumnes de la primera promoció de grau i, per tant, les primeres que varem cursar aquesta assignatura.

Aquesta assignatura us ajudarà a analitzar, identificar i reflexionar sobre la pràctica educativa a infantil. Està molt lligada a les pràctiques que es fan als centres. Gràcies a aquestes, podreu prendre consciència de les competències professionals que aneu adquirint i dels aprenentatges que esteu fent a les pràctiques.

Durant aquesta assignatura heu de fer un bloc però: no us atabaleu! Es tracta d’aprendre a reflexionar, d’organitzar-se en el temps i no de contestar exactament les preguntes de les mestres ja que són orientatives i flexibles. Heu d’intentar fer-les quan tingueu temps, sense presses, i pensant ben bé el que escriviu.  

Fer aquesta assignatura us aportarà una capacitat més crítica, una actitud més analítica però en el sentit positiu, per millorar. Creiem que durant la carrera no s’ha treballat gaire la capacitat de reflexió i autoanàlisi i que aquesta assignatura és l’oportunitat, si un s’implica, d’adquirir aquesta gran competència professional i personal. 

Us recomanem que ho faceu amb molt d’ànim i amb força. No ho deixeu pel darrer dia! Intenteu portar-ho al dia i si alguna vegada no ho podeu fer de seguida, no us preocupeu, busqueu un petit temps per poder fer-ho. Ho heu de prendre amb calma i paciència ja que a la fi veureu els resultats. Intenteu sempre fer la relació amb les pràctiques i si voleu reflexionar sobre algun aspecte que no s’ha esmentat podeu, podeu fer-ho amb una altra etiqueta (altres reflexions, per exemple), però no deixeu de fer-les perquè enriqueixen molt, tant l’aprenentatge com el teu bloc. En quant a les etiquetes, no poseu moltes per activitat, ja que després és més embullós. 

Ànim que esteu en la recta final i el camí que queda és molt polit!

Les companyes!

Comentaris als blocs de les meves companyes

Hola! He fet un comentari de les bones pràctiques als blocs de les meves companyes Sonia, Nieves i Danae. M’ha agradat molt poder fer aquest feedback i crec que és una bona pràctica per crear lligams entre nosaltres i reforçar-nos unes a les altres. 

Octava Setmana

Sobre els projectes de les meves companyes...

Després d’haver escoltat a les meves companyes en les diferents exposicions he de dir que estic molt sorpresa. He gaudit molt dels projectes dels altres i penso que han fet molt bona feina. Puc veure com sempre es pot millorar i a més a més, fer-ho bé. Segons la meva opinió, a classe tenim molt bones professionals i estic segura que tots els centres estan encantats amb aquestes propostes fresques de les alumnes de pràctiques. Així que, en primer lloc m’agradaria felicitat, de tot cor, a les meves companyes perquè realment estic... al•lucinada (!) amb el que han fet. 

M’han cridat l’atenció molts aspectes de diversos projectes com per exemple el projecte de “la Senyora Poesia”. Què difícil em sembla de treballar això! Els silencis, les pauses, la relaxació, el conte, les onomatopeies ... (i més en aquesta hora en que els infants ja estan una mica cansats de la jornada). Crec que han abastat molts d’aspectes que de vegades se’ns obliden, ja que mirant el títol del seu projecte podríem caure el l’error, com jo vaig fer, de pensar que tractava de recitar poesies sense cap sentit però no. Les meves companyes han sabut donar-li un toc molt enriquidor pels infants i que, sincerament, m’agradaria aprendre d’elles. Molt bona feina!

Amb els diferents projectes sobre la millora del pati, he de dir que també estic molt sorpresa en el sentit que he pogut veure com amb materials naturals es poden fer propostes molt adients i significatives pels infants, així com permetre gaudir als infants d’altres experiències sensorials. Sincerament, jo mai hauria pogut fer això que estan fent, crec que és un esforç immens i que mereixen un reconeixement. Ànim i a seguir cap endavant que aquests projectes fan ganes de ser petit per poder gaudir-los de primera mà!

Un altre projecte que m’ha cridat l’atenció és el del cançoner i el projecte família-escola. El primer m’ha agradat molt perquè jo sóc molt musical, adoro la música, així que m’ha semblat molt bé que se li doni la importància que jo crec que té la música (que és la base d’infantil!) per molts motius (desenvolupar la oïda i el ritme, potenciar la creativitat, anticipar accions, i molts d’altres). Espero que les nostres companyes vulguin compartir aquest cançoner per tal que puguem gaudir-ne totes. 

En quant al projecte família-escola, m’ha cridat l’atenció quan a l’exposició varen dir: “Els contem un conte als pares”. Penso que han fet molt bé. Avui en dia, s’està perdent aquest moment íntim de pares i fills a l’hora de dormir, de contar un conte (per factors de comoditat, esgotament o de temps) i crec que aquest és molt important i que no s’ha de deixar passar ja que és un moment per crear lligams, per deixar desenvolupar la imaginació, per créixer. Molts adults i molts pares, ja no tenen la imaginació que tenien i no deixen que els infants la tinguin (“això son tonteries”, “nen, desperta que no vivim a un món color de rosa”, etc), cosa que perjudica als infants notablement. Per aquest motiu, em va agradar molt sentir que els contaven un conte als pares, per tal que vegin la importància que té i amb el que es poden treballar moltíssimes coses com ara aspectes emocionals, morals, per educar en algun problema, aspectes més cognitius, aspectes imaginatius i creatius, etc. Personalment crec que heu fet una bona tasca començant pels pares. Ànim!

Octava Setmana

Aprenentatges i reflexions sobre el propi pla de millora
Durant tot aquest procés en que hem anat construint el nostre projecte de millora he passat per moltes fases, per moltes reflexions i per molts aprenentatges.

Al començament estàvem molt il•lusionades ja que era un projecte innovador, i que nosaltres mai havíem fet. A més a més, l’any passat varem veure una sala de la llum al CEIP S’Olivera i ens va agradar molt. Però, quan ens van presentar la realitat (era un bany no gaire ample, amb llum automàtica, una pica d’aigua) ens vam quedar una mica “xafades”.

Tot i això, acceptarem la realitat i vam començar a idear, a aportar idees cadascuna, i pensar en conjunt. En primer lloc, varem buscar teoria i... sorpresa! No varem trobar res. Una de les educadores ens va proporcionar unes fulles d’un article sobre la sala de la llum, publicat per Imma Bramona i Helena Diumaró. D’aquesta manera, i partint d’aquesta lectura en que s’exposava la posada en marxa d’un projecte com aquest, ens varem animar a seguir endavant i començarem creant la llista de material que necessitàvem per començar. Conjuntament amb la llista de material crearem les sessions i els objectius, de manera que el projecte es posava en marxa. Després de molt pensar, varem triar el nom “Un món per somiar” (havíem pensat “somiem”, “somiant”, “descobrim”, i d’altres títols semblants però amb matisos diferents), ja que pensem que aquesta sala permet als infants entrar en un nou món per explorar i en que poden somiar, investigar, experimentar, i manipular al seu gust per tal de descobrir nous aprenentatges i experiències. Començarem a retirar tot el que hi havia al bany i a dissenyar les lletres i l’exterior de la sala (podeu veure la foto a l’anterior entrada).

Anteriorment, he esmentat trobarem alguns problemes però que varem solucionar:
- Grandària de la sala: varem anar a una escoleta en que la sala de la llum també havia estat un bany i era molt més petit. Els ha quedat molt bé, de manera que nosaltres també podem fer-ho.
- Llum automàtica: hem fet un sol/lluna gegant que tapa la llum i a la vegada decora la sala. A més a més, l’hem posat uns forats en forma d’estrella, de planeta i de llunes i amb paper cel•lofana els hem tapat de manera que la llum del sostre que tapa el globus surt pels foradets reflectint en diferents colors les diferents formes que hem retallat.
- Pica d’aigua. L’hem tapat amb una borsa d’escombraries i ha quedat molt bé. Si els infants volen pintar-ho, poden fer-ho.

Actualment, se’ns a presentat altres problemes com el factor temps o el factor col•laboració. La setmana passada anàvem molt atabalades ja que varem demanar ajuda als pares, i que ens duguessin uns materials que varem posar a una llista i també varem demanar uns materials a l’escoleta. La recollida de tot aquest material ha estat lenta i ha retardat tot el projecte de manera que a dia d’avui no hem pogut començar les sessions, encara que creiem que demà podem començar les sessions de descobriment i reconeixement de la sala.

A més a més, no havíem comptat amb el factor “malaltia”, que ens ha afectat a les dos en aquesta setmana (primer Nieves, dijous i divendres de la setmana passada, i ara jo, ahir i avui), la qual cosa també ha retardat una mica la nostra previsió de posada en marxa del projecte per avui.

Així doncs, podem dir que la sala esta casi preparada del tot i enllestida per començar algunes de les activitats proposades. Tenim moltes ganes de veure la reacció dels infants i sobretot, que gaudeixin molt d’aquests nous descobriments que els permet aquesta sala. Esperem que puguin desenvolupar el seu creixement, fent nous aprenentatges de manera lúdica i sorprenent-se.

He de dir, que tot aquest procés m’ha ensenyat moltes coses. Una d’aquestes, i crec que molt important, és a seguir lluitant per allò que vull aconseguir encara que molts factors (temps, col•laboració, espai, ànims) vagin en contra meu, arribant a desanimar-me. He pogut seguir endavant gràcies a la meva companya i gràcies als infants, veure’ls cada dia a l’aula i que t’aporten molt i no et demanen res. Penso que aquest projecte és com un regal per ells, i crec que Nieves també pensa així, ja que estam intentant fer un projecte que sigui per gaudir, que estigui ben fet i no per complir amb la tasca sinó que els infants el puguin gaudir durant molts anys.

La propera setmana ja us contarem com ha anat tot i penjarem tot un muntatge per ensenyar-vos tot el nostre procés i la posada en marxa del nostre projecte de millora “Un món per somiar”.

Setena Setmana

Hola! Per la sessió d’avui havíem preparat un PowerPoint per mostrar-vos, de manera senzilla i simplificada, el nostre projecte de millora i el que hem fet fins aleshores. Qualsevol dubte o aspecte que desitgeu que ampliï, no dubteu en demanar-m’ho. Nosaltres estam gaudint molt fent aquest projecte, estam molt emocionades i tenim ganes de veure els resultats. Espero que us agradi!

Un món per somiar

View more presentations or Upload your own.

Sisena Setmana

On desenvoluparem el nostre pla de millora?

El nostre pla de millora és la sala de la llum. El centre ha triat aquest i ens ha demanat que creem la sala de la llum, un nou espai d’aprenentatge que està sorgint a les escoles. L’objectiu principal que ens han exposat des de l’escoleta es crear nous espais d’aprenentatges i noves maneres d’experimentació ja que la sala de la llum proporciona una altra manera de veure el món, donant la possibilitat de manipular materials que normalment no s’utilitzen de la mateixa manera al exterior.

Així doncs, la meva companya i jo hem començat aquest repte des de 0, ja que ens han ofert un bany no gaire ample, amb llum que s’encén de manera automàtica i amb poc material i poca teoria a la que poder recórrer. Però, nosaltres estam molt entusiasmades i hem començat a demanar material, hem planificat les sessions i pensat en els objectius que volem treballar. De fet, hem anomenat la sala “Un món per somiar” ja que pensem que és una nova oportunitat per a que cada infant creï el seu món, que inventin, que somiïn amb un altre món, un món diferent.

De moment estam preparant un petit PowerPoint per mostrar-vos com va el nostre projecte, que només és una petita pinzellada. Més endavant, quan el projecte sigui una realitat, també ho reflectiré encantada al bloc.

Sisena Setmana

Revisió del meu contracte d’aprenentatge

Tornant a veure el meu contracte d’aprenentatge puc dir que estic satisfeta amb allò que vaig posar ja que penso que he pogut aconseguir aquestos objectius. 

En quant al que necessitava millorar, vaig posar “organitzar situacions d’aprenentatge” i “informar i implicar als pares”. Doncs bé, en primer lloc he dut a terme diferents activitats planificades (“la capsa de sorpreses”, “Sant Jordi”, “Pètals-Collage”), he col·laborat en altres activitats proposades per l’educadora i he pogut, sense haver-lo planificat, crear situacions d’aprenentatges en altres contextos (com ara en la sala de psico o en el pati). En quant a informar i implicar als pares, he pogut relacionar-me amb els pares de la classe on estic en els moments d’entrada i sortida dels infants i en les sortides a la piscina, canviant opinions (sempre defensant l’escoleta i des d’un punt de vista objectiu i professional), i fins i tot ser l’adult de referència tant pels pares com pels infants ja que l’educadora de l’aula ha faltat dues setmanes (durant tot el període, no de manera consecutiva). A més a més, hem pogut implicar als pares en el nostre projecte de millora i alguns, s’han implicat moltíssim (ens han proporcionat fins i tot el neó que ens feia falta). També m’he relacionat bastant amb els pares de la classe del costat. 

En quant als objectius que hem vaig proposar, vaig posar “proposar i dur a terme activitats a l’aula” (la qual cosa, com he dit abans, he fet), “acollir els infants” (aquest aspecte ha estat a vegades “fàcil” de vegades més complicat ja que els infants et trien a tu i, sincerament, crec que m’han acollit de seguida tots i jo a ells. Amb algun he pogut crear alguna connexió més forta com amb Beethoven i d’altres infants), “relacionar-me amb l’equip docent” (crec que aquest punt el podria haver treballat més encara que si que he intentat sempre relacionar-me amb els diferents professionals, a l’hora del pati, en les reunions, etc.), “ajudar en l’ambientació i organització del centre” (Nieves i jo hem estat molt actives en aquest aspecte i hem fet diferents plafons, retallat imatges, etc.), “aportar idees” (recentment he fet un powerpoint per una xerrada sobre alimentació amb els pares i vaig aportar les meves idees així com en altres aspectes durant el curs com ara el moment de l’assemblea, de la higiene, de psico o del pati), “tractar d’estar present en les entregues d’informes als pares” (vaig estar present i vaig poder ajudar a l’educadora a entregar-los, durant una petita festa que es va organitzar), i “ajudar a l’educadora en l’elaboració dels informes” (també vaig ajudar a l’educadora a buscar alguna foto, fer recompte dels informes fets, organitzar els diferents informes posant les pàgines en ordre per agilitzar el treball). 

Així doncs, crec que puc estar satisfeta amb el treball realitzat encara que sempre es pot millorar. M’hauria agradat fer més activitats lliures, més activitats d’experimentació. També m’hauria agradat relacionar-me més amb l’equip educatiu (encara que la relació ha estat bona). A més a més, crec que també he de millorar en quant a la posada en pràctica de les activitats o a l’hora de dur la classe perquè els infants, de vegades, poden més que jo i sento una mica de descontrol a la classe. Un altre aspecte a millorar seria l’establiment de normes i límits, ja que hem costa una miqueta de fer-los entendre.