Cinquena Setmana

Les pràctiques fins aleshores

En aquesta entrada vull fer una valoració del meu període de pràctiques des de que vaig començar dia 20 de febrer fins aleshores.

Durant tot aquest període he de dir que he estat molt còmoda a la meva aula. He pogut confirmar que aquesta és la meva vocació i que és en aquest àmbit, amb infants, en el que vull treballar. M’agrada molt inventar, crear noves propostes pels infants per tal d’avaforir noves situacions d’aprenentatge.

Vaig començar amb unes pors (estan redactades a una entrada anterior), que podem resumir en si sabré atendre les diferents necessitats dels infants i si m’acceptaran, però he de dir que aquestes pors s’han dissipat ja que els infants et donen el 100% i tu has de donar també el 100%, has d’estar al màxim. Puc dir que he passat d’un rol potser més observador, en quant a l’actitud de la mestra, a un rol més actiu dins l’aula (encara que segueixo fent observacions dia a dia).

Durant tot aquest període m’he equivocat però he rectificat. Alguns dies no he fet les observacions com les hauria d’haver fet, no m’he donat 100%, no he respost de la manera correcta als infants. Però altres dies si he estat capaç d’atendre’ls, d’escoltar-los, de donar-los aquella abraçada que necessitaven.

Un altre fet que vull destacar és el contacte amb un infant sord que tenim a l’aula. Aquest infant va començar quan jo, al febrer, i en principi no estava diagnosticat però tant l’educadora, com jo i l’equip de l’EAP vam detectar ràpidament una sordesa molt pronunciada. Així, actualment encara l’estan fent proves però els primers resultats han confirmat aquestes observacions. Aquest esdeveniment m’ha permès recordar que hi ha altres maneres de comunicació que no només la verbal. Des d’un primer moment, Beethoven (nom fictici d’aquest infant) i jo hem tingut una connexió. Des d’un principi ens hem comunicat i ens hem entès perfectament (hem de dir que aquest infant és molt intel·ligent en el sentit que ho capta tot a la primera, entén tot fàcilment i ens ho fa veure). A classe estam aprenent tots els gestos més característics del llenguatge de signes, les accions que més utilitzem com ara beure, menjar, recollir, jugar, olorar, llençar, tirar a la paperera, pintar, mirar, escoltar, agafar i d’altres menys convencionals que utilitzem per dir-li que li canviarem el bolquer, que rentarem les dents, pegar gomets, etc.

Personalment, estic encantada amb aquesta situació perquè, encara que de vegades és difícil, em fa plantejar-me el meu futur. Jo, quan vaig entrar a la carrera, pensava fer una altra carrera després, una especialització en pedagogia, psicopedagogia, logopèdia o per aquests àmbits. A més a més, des de sempre m’ha cridat molt l’atenció el món dels sords (sempre he buscat informació, aprés l’abecedari, he vist una sèrie, la pel·lícula de “El miracle de Ann Sullivan”, etc.) i m’ha encantat. Així doncs, conèixer a Beethoven i tenir aquesta experiència educativa tan a prop (ja que he estat abans amb un infant sord d’1 any però fora de l’àmbit escolar) em posa un altre cop aquest desig i dubte al davant: cap a on vull enfocar la meva carrera professional? Vull quedar-me a infantil o vull especialitzar-me? He de dir que encara no sé que fer ja que crec que el meu lloc és a l’aula amb els infants, però mai està de sobra tenir una formació més especialitzada en un tema, ja que a l’aula pot venir qualsevol infant i qualsevol formació addicional servirà per ajudar a cada infant de l’aula.  

Setmana de Pasqua

Nosaltres podem!

A la meva aula, grossos 2 (2 a 3 anys, els més grossos, de primers d’any) després de cada menjar (esmorzar i dinar) fem el moment de la higiene. La nostra aula és una aula molt variada on cada nen es especial i únic i més concretament tenim un infant amb NEE (possible sordesa), un infant amb un retard en el llenguatge i alguns més tímids que parlen poc; però això no suposa cap problema per ells, ja que aquesta pràctica els permet, a tots els infants de l’aula, potenciar la seva autonomia i tenir un moment d’intimitat i de descobriment i reconeixement personal (davant el mirall).

En general és un grup que necessita moviment i que els costa mantenir l’atenció sostinguda. Personalment crec que no hi ha cap infant que passi desapercebut i que tant l’educadora de l’aula com jo, intentem cobrir els necessitats de tots els infants de l’aula.

Concretament, l’educadora va fent passar als infants al bany, que està integrat dins l’aula, de quatre en quatre o de dos en dos (segons si els infants de l’altra aula han arribat o no). Així doncs, els infants arromanguen mànigues, es renten les mans i la boca amb una miqueta de sabó que els posa la mestra i després la mestra reparteix els gots amb aigua i el seu raspall de dents amb una mica de pasta.

Tot aquest procés implica molts d’aprenentatges: saber arromangar-se bé per no banyar-se, saber rentar-se bé les dents en totes les direccions, saber no tragar l’aigua i escopir-la amb la pasta, esser conscients i descobrir del propi cos (mirant-se al mirall).

Podem dir que aquesta pràctica tractaria aspectes de la teoria de Vygotski i la Zona de Desenvolupament Proper, que remarca l’autonomia de l’infant per fer nous descobriments i aprenentatges. Segons aquesta teoria, tots els infants tenen uns coneixements previs i arriben fins a un punt on necessiten l’ajuda d’un adult, la guia, per poder continuar i així adquirir i construir nous coneixements novament tot sols.

Davant aquesta pràctica se’ns plantegen un seguit de dubtes i de dilemes com ara si s’ha de fer així o en gran grup a l’estora; o si es pot fer així o s’ha de fer com ho fa la resta del centre?

L’educadora està molt implicada i molt satisfeta amb aquesta pràctica ja que pensa que és la millor pels infants pels objectius i aprenentatges abans esmentats. No obstant això, el centre vol que tot aquest segueixi una mateixa línia de treball i vol que a totes les aules es faci de la mateixa manera: els infants tots asseguts a l’estora. L’educadora de l’aula on estic no està d’acord amb aquest mètode ja que pensa que es lleva un moment d’aprenentatge dels infants molt significatiu (no poden mirar-se al mirall, no aprenen a escopir, es traguen la pasta, etc.).

Al centre penso que hi ha algunes pràctiques que no existeixen, tot i ser molt valuoses com ara els espais familiars, el dia del protagonista, els ambients, el treball en equip en estreta col·laboració entre les mestres i educadores i un valor més important del moment de l’assemblea. 

Tercera Setmana

Tres bones pràctiques

Juguem amb magranes

M’ha agradat molt aquesta activitat ja que en les fotografies puc veure com s’ho passen de bé aquestos nens! I no només això, sinó que hi ha un procés: primer tenen una mica de por i reticència, després comencen a utilitzar els objectes que tenen al seu abast i finalment es decideixen a tocar-ho.

Penso que és una molt bona oportunitat d’aprenentatge i que les mestres no han tingut por de proposar-la (podrien haver-se resistit perquè les magranes taquen molt, o pensar que els infants no farien res, etc.).

Fem un collage

Quina proposta més bonica i significativa! M’ha agradat molt també aquesta altra proposta: fer un collage amb plantes, pell de fruites, flors, etc. Penso que amb aquest seguit d’activitats es treballen tots els sentits i d’una manera molt vivencial i de primera mà: els infants poden manipular, explorar i experimentar amb els diferents materials que se’ls proposa i, a més a més, després el tindran de record al seu àlbum.

Personalment crec que aquestes mestres han fet una bona proposta i crec que aquesta proposta, la guardo per fer-la jo també, jajaja. A més a més, les mestres han pogut fer una bona avaluació dels infants ja que ho han fet de manera individualitzada i acompanyant als infants en la seva producció, la qual cosa permet una observació més acurada i detallada.

Mòbils i murals amb materials a l’abast

M’ha agradat aquesta proposta perquè podem veure que no fa falta comprar o comprar per fer propostes, sinó que podem utilitzar el material que tenim al nostre entorn (a casa, a l’escola, al carrer). A més a més, utilitzar materials propers als infants fan que aquests es sentin més identificats i sigui més significatius per ells (com per exemple comentaris com “mireu, un gelat com el que hem vaig menjar ahir! Era de llimona” o “les pedres del jardí de casa”, etc.) i arrel d’això hi ha una reflexió. 

Primera Setmana

Contracte d’aprenentatge de pràctiques

Jo Marta Cabrera Vega, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competències seguent: organitzar situacions d’aprenentatge i informar i implicar als pares.

Em proposo els objectius: proposar i dur a terme activitats a l’aula, acollir els infants, relacionar-me amb l’equip docent, ajudar en l’ambientació i organització del centre, aportar idees, tractar d’estar present en les entregues d’informes als pares i ajudar a l’educadora en l’elaboració d’aquests.

Per aconsegui-ho faré, demanaré ajuda a l’educadora de l’aula, la directora del centre i la meva companya de pràctiques així com a la meva tutora de pràctiques de la UIB. 

Seminari I: DAFO

Segona Setmana

Una jornada a l’escoleta

-      Què fan els infants en un dia típic?

En primer lloc, cal destacar que a l’escoleta cada dia és diferent i el ritme a cada classe també és diferent. Però, en general, la jornada transcorre així: entrada escola matinera (07’30-09’00), entrada escoleta (09’00-09’30), assemblea, esmorzar, higiene/assemblea, activitat (llenguatge, piscina, psicomotricitat, experimentació) (10’30-11’30), pati, descans, primera sortida (12’30), dinar, segona sortida (14’00-14’30), guàrdia i custodia (14’30-15’30).

-      Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Les mestres es reuneixen cada dimarts, per tractar diferents qüestions. Al principi de curs presenten una programació, encara que aquesta és flexible i està subjecta a canvis. Així doncs, tenen uns criteris generals per tota l’escoleta però després cada mestra ho aplica a la seva classe i ho ajusta als infants. Cada mes revisen les seves programacions i les adapten al moment actual.

-      Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

Crec que hi ha diferents estructures, pràctiques i comportaments que ajuden als infants en el dia a dia. Un exemple d’estructures seria la sala de psicomotricitat o el pati, espais on els infants poden cridar, saltar, córrer, etc. sense límit i així poden descarregar tot el seu nerviosisme (cosa que alguns adults també necessitaríem). A més a més, les aules i la seva distribució ajuden a la relaxació dels infants, a l’equilibri emocional, i ajuden a organitzar-se a l’infant en quant a que narren les experiències viscudes al llarg de l’any mitjançant plafons i treballs que han anat fent.  

En quant a les pràctiques, les rutines i els hàbits són fonamentals en la vida dels infants ja que així van adquirint des de petits aquest rodatge i els permet desenvolupament integral de l’infant. A més a més, a l’escoleta utilitzen aquestos moments també per educar, ja que ho són, servint-se de cançons i de rituals per tal de facilitar i fer un bon ambient a l’hora de dur-lo a terme (cantar al menjador per relaxar-se, el moment de la higiene al bany, el descans amb música de fons, etc.).

Finalment, l’actitud de les educadores afecta molt als infants i a la nostra escoleta penso que la meva educadora transmet als infants estima, confiança, autonomia i respecte. D’aquesta manera, els infants reben tots aquests sentiments i actituds de la mestra cap a ells i els corresponen.

-      Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

En general, les aules tenen un gran espai, amb llocs de joc lliure o per racons, una zona de descans i estores i en algunes classes (de 2 a 3 anys) també trobem taules i cadires. A més a més, aquestes (aules de 2 a 3 anys) compten amb un bany comú. Totes les aules estan comunicades i totes donen al pati (primer al pati interior i després al pati exterior). En la vida diària, les mestres segueixen un seguit de rutines per tal que els infants puguin fer els seus esquemes i organitzar-se, orientar-se en el llarg dia (primerament canten el “bon dia”, a l’esmorzar canten sempre les mateixes cançons, després d’esmorzar es fan nets – mans, boca, dents –).

-      Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen entre ells durant tot el dia però també amb la mestra de manera directa: estan jugant, passa alguna cosa i li ho diuen a la mestra; a l’assemblea comenten alguna vivència, durant les cançons fan observacions, etc.  

En quant a col·laborar entre ells, els infants de la meva aula solen jugar per parelles o en petit grup però a l’hora de treballar, no treballen junts (es lleven els gomets o els colors, de vegades trenquen el treball d’algun company, etc. ). Cal destacar que si que hi ha una nena que, per exemple, ajuda als companys a posar-se les sabates i els mitjons de psicomotricitat. De vegades també alguns infants ensenyen a un altre a rentar-se les dents, escopir, llevar-se els mitjons, arromangar-se, posar-se el pitet, etc.

-      Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants de la meva aula interactuen amb el mestre molt sovint, ja sigui per “queixar-se” com ara “aquesta cançó no m’agrada, posa l’altra”, per dir que l’han pigat/llevat alguna cosa, per fer observacions “on és àngel?” “i la mamà?” “per què...” o simplement van amb la mestra per que els doni una abraçada, un petó o senzillament un somriure.

-      Com s’interectua amb les famílies?

A la nostra escoleta, cada classe té a la paret de fora de l’aula unes bústies (una per infant). Aquestes serveixen per deixar als pares algunes notes. A més a més, a cada aula hi ha una pissarra on s’apunta una informació essencial de cada nen de la classe: com ha esmorzar i dinat, els bolquers, migdiada, coses que necessita o observacions d’aquell dia. Però, l’entrada i sortida dels infants són un dels moments en que els pares i els mestres intercanvien unes paraules sobre el fill (l’actitud d’aquell dia, aspectes que amoïnen als pares com ara llevar el bolquer, etc.). Cal destacar, que cada tutora té una hora de tutoria a la setmana per tal d’atendre d’una manera més personalitzada i directa als pares que ho demanin.

-      L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

La nostra escoleta té un pla d’acollida o d’adaptació pels infants que arriben. De fet, a la meva aula acabem de viure un, ja que al febrer va començar un infant àrab que a més a més, hem detectat que és sord (actualment està fent diferents proves però les primeres que s’ha fet ja han confirmat aquesta observació nostra).

Tots els infants de l’aula han passat per un període d’adaptació en el qual han anat ampliant, durant vint dies, la jornada a l’escoleta (comencen amb una hora i van augmentant) així com la presència dels pares (des d’una hora amb ells a l’aula fins a no estar allí). A més a més, als infants que estan en període d’adaptació se’ls va convidant a les diferents rutines de l’aula però si aquest encara no està preparat i de cap manera vol participar, no se l’obliga.

Pels mestres no existeix cap pla d’acollida. 

Segona Setmana

Concepte d’infant

Després d’aquest temps d’aprenentatge, he de dir que el meu concepte d’infant ha canviat, o millor dit, ha evolucionat i s’ha engrandit. Podem dir que un infant és un ser capaç, potent, autònom, investigador, observador, que vol i té ganes d’aprendre. Un infant és un ser emocional, una persona amb una veu pròpia que s’ha d’escoltar, que té més d’un llenguatge (“els cent llenguatges dels infants” – Loris Malaguzzi). Un infant és un ser que necessita jugar, necessita moviment i desfogar-se i que alhora necessita moments de descans, de relaxació i carícies.

Però, un infant també necessita una guia, un far que li vagi mostrant el camí, algú en qui poder recolzar-se en els moments de dubte i de conflicte. Algú que creï reptes cognitius i faci que l’infant reaccioni, que busqui solucions, que creï les connexions i els esquemes cognitius adients.

Un infant és un ser amb ganes de descobrir tot el món que l’envolta i d’abastar tot l’univers. Un infant que somia despert i que té curiositat fins i tot de les coses més petites com les formigues. En definitiva, un ser, i hauria de ser així sempre, FELIÇ.