- Què fan els infants en un dia típic?
En primer lloc, cal destacar que a l’escoleta cada dia és diferent i el ritme a cada classe també és diferent. Però, en general, la jornada transcorre així: entrada escola matinera (07’30-09’00), entrada escoleta (09’00-09’30), assemblea, esmorzar, higiene/assemblea, activitat (llenguatge, piscina, psicomotricitat, experimentació) (10’30-11’30), pati, descans, primera sortida (12’30), dinar, segona sortida (14’00-14’30), guàrdia i custodia (14’30-15’30).
- Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?
Les mestres es reuneixen cada dimarts, per tractar diferents qüestions. Al principi de curs presenten una programació, encara que aquesta és flexible i està subjecta a canvis. Així doncs, tenen uns criteris generals per tota l’escoleta però després cada mestra ho aplica a la seva classe i ho ajusta als infants. Cada mes revisen les seves programacions i les adapten al moment actual.
- Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?
Crec que hi ha diferents estructures, pràctiques i comportaments que ajuden als infants en el dia a dia. Un exemple d’estructures seria la sala de psicomotricitat o el pati, espais on els infants poden cridar, saltar, córrer, etc. sense límit i així poden descarregar tot el seu nerviosisme (cosa que alguns adults també necessitaríem). A més a més, les aules i la seva distribució ajuden a la relaxació dels infants, a l’equilibri emocional, i ajuden a organitzar-se a l’infant en quant a que narren les experiències viscudes al llarg de l’any mitjançant plafons i treballs que han anat fent.
En quant a les pràctiques, les rutines i els hàbits són fonamentals en la vida dels infants ja que així van adquirint des de petits aquest rodatge i els permet desenvolupament integral de l’infant. A més a més, a l’escoleta utilitzen aquestos moments també per educar, ja que ho són, servint-se de cançons i de rituals per tal de facilitar i fer un bon ambient a l’hora de dur-lo a terme (cantar al menjador per relaxar-se, el moment de la higiene al bany, el descans amb música de fons, etc.).
Finalment, l’actitud de les educadores afecta molt als infants i a la nostra escoleta penso que la meva educadora transmet als infants estima, confiança, autonomia i respecte. D’aquesta manera, els infants reben tots aquests sentiments i actituds de la mestra cap a ells i els corresponen.
- Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
En general, les aules tenen un gran espai, amb llocs de joc lliure o per racons, una zona de descans i estores i en algunes classes (de 2 a 3 anys) també trobem taules i cadires. A més a més, aquestes (aules de 2 a 3 anys) compten amb un bany comú. Totes les aules estan comunicades i totes donen al pati (primer al pati interior i després al pati exterior). En la vida diària, les mestres segueixen un seguit de rutines per tal que els infants puguin fer els seus esquemes i organitzar-se, orientar-se en el llarg dia (primerament canten el “bon dia”, a l’esmorzar canten sempre les mateixes cançons, després d’esmorzar es fan nets – mans, boca, dents –).
- Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants interactuen entre ells durant tot el dia però també amb la mestra de manera directa: estan jugant, passa alguna cosa i li ho diuen a la mestra; a l’assemblea comenten alguna vivència, durant les cançons fan observacions, etc.
En quant a col·laborar entre ells, els infants de la meva aula solen jugar per parelles o en petit grup però a l’hora de treballar, no treballen junts (es lleven els gomets o els colors, de vegades trenquen el treball d’algun company, etc. ). Cal destacar que si que hi ha una nena que, per exemple, ajuda als companys a posar-se les sabates i els mitjons de psicomotricitat. De vegades també alguns infants ensenyen a un altre a rentar-se les dents, escopir, llevar-se els mitjons, arromangar-se, posar-se el pitet, etc.
- Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants de la meva aula interactuen amb el mestre molt sovint, ja sigui per “queixar-se” com ara “aquesta cançó no m’agrada, posa l’altra”, per dir que l’han pigat/llevat alguna cosa, per fer observacions “on és àngel?” “i la mamà?” “per què...” o simplement van amb la mestra per que els doni una abraçada, un petó o senzillament un somriure.
- Com s’interectua amb les famílies?
A la nostra escoleta, cada classe té a la paret de fora de l’aula unes bústies (una per infant). Aquestes serveixen per deixar als pares algunes notes. A més a més, a cada aula hi ha una pissarra on s’apunta una informació essencial de cada nen de la classe: com ha esmorzar i dinat, els bolquers, migdiada, coses que necessita o observacions d’aquell dia. Però, l’entrada i sortida dels infants són un dels moments en que els pares i els mestres intercanvien unes paraules sobre el fill (l’actitud d’aquell dia, aspectes que amoïnen als pares com ara llevar el bolquer, etc.). Cal destacar, que cada tutora té una hora de tutoria a la setmana per tal d’atendre d’una manera més personalitzada i directa als pares que ho demanin.
- L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
La nostra escoleta té un pla d’acollida o d’adaptació pels infants que arriben. De fet, a la meva aula acabem de viure un, ja que al febrer va començar un infant àrab que a més a més, hem detectat que és sord (actualment està fent diferents proves però les primeres que s’ha fet ja han confirmat aquesta observació nostra).
Tots els infants de l’aula han passat per un període d’adaptació en el qual han anat ampliant, durant vint dies, la jornada a l’escoleta (comencen amb una hora i van augmentant) així com la presència dels pares (des d’una hora amb ells a l’aula fins a no estar allí). A més a més, als infants que estan en període d’adaptació se’ls va convidant a les diferents rutines de l’aula però si aquest encara no està preparat i de cap manera vol participar, no se l’obliga.
Pels mestres no existeix cap pla d’acollida.
M’ha agradat aquesta proposta perquè podem veure que no fa falta comprar o comprar per fer propostes, sinó que podem utilitzar el material que tenim al nostre entorn (a casa, a l’escola, al carrer). A més a més, utilitzar materials propers als infants fan que aquests es sentin més identificats i sigui més significatius per ells (com per exemple comentaris com “mireu, un gelat com el que hem vaig menjar ahir! Era de llimona” o “les pedres del jardí de casa”, etc.) i arrel d’això hi ha una reflexió. 
